CAT | ESP
LOGO

Notícies i esdeveniments


 

"És imprescindible assegurar la continuïtat dels diferents equips que fem investigació en l'actualitat"

ImatgeCristina Bravo i Irene Riudavets són les dues arqueòlogues que hi ha darrere de Nurarq Menorca Arqueologia i Cultura, empresa amb la qual gestionen el poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior). Aquestes dues llicenciades en Història (per la Universitat d’Aberdeen i la Universitat de Barcelona, respectivament) acumulen una llarga experiència de camp i han treballat en projectes arqueològics a Escòcia, Anglaterra, Egipte i Mallorca, entre d’altres. En equip dirigeixen l’escola d’arqueologia de Sa Cudia Cremada Fieldschool Archaelogy i les excavacions a Torralba d’en Salort.

Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia? Per què us vau decantar per la cultura talaiòtica?
(Irene) En el meu cas, em vaig començar a interessar per l’arqueologia gràcies a llibres i documentals sobre Egipte, quan era molt petita. Des de sempre m’ha fascinat aquella civilització, i per aquesta raó vaig decidir estudiar història amb l’objectiu de ser arqueòloga. Un cop acabada la llicenciatura, vaig realitzar un màster en Història Antiga i em vaig especialitzar en Egipte. D’aquesta manera vaig entrar a treballar amb un equip d’investigació (del qual encara som membre) que treballa a la ciutat d’Oxirrinc, a l’Egipte Mitjà.
Tot i això, la meva primera experiència de camp va ser als divuit anys a Torre d’en Galmés. La connexió entre la cultura talaiòtica, que em va interessar des del moment en què vaig començar a excavar, i el món egipci la vaig trobar en la figureta d’Imhotep, a la qual vaig dedicar el meu treball final de màster. Ara compagín les dues coses i dedic gran part de la meva investigació als recintes de taula, dels quals encara queda molt per descobrir.

(Cristina) Des de sempre m’havia agradat la història, les llengües antigues i l’arqueologia, si bé d’adolescent la meva passió era la història medieval, per la qual cosa en acabar la carrera a Escòcia m’hi vaig especialitzar. Posteriorment, em vaig especialitzar en Món Grecollatí per la UOC i la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’arqueologia romana és el meu interès principal des de fa anys. Després de treballar en l’àmbit de l’arqueologia d’urgència al Regne Unit i a diferents parts de la península Ibèrica, vaig arribar a Menorca, on em vaig endinsar cada cop més dins la cultura talaiòtica.
Vaig trobar finalment que l’època del talaiòtic final i l’inici del món romà a l’illa era el moment que més m’interessava. La cultura talaiòtica ara centra la meva vida professional amb els projectes de recerca que tenim en marxa tant a sa Cudia Cremada com a Torralba, a més de pel fet de gestionar aquest segon jaciment.

alt textAmb la vostra empresa Nurarq gestionau el jaciment de Torralba d’en Salort. Com va començar aquesta aventura més enllà de la vostra professió com a arqueòlogues? Per què vau decidir fer aquest pas?
Com a arqueòlogues autònomes vam pensar en la possibilitat de muntar una empresa que ens pogués aportar romanent per invertir-lo en investigació científica. És a dir, el que ens interessava era trobar una font extra de finançament que ens ajudés a dedicar-nos més a la investigació. La nostra idea era que aquesta empresa estigués relacionada amb el patrimoni arqueològic. L’any 2017 se’ns va ocórrer presentar una proposta de gestió integral del jaciment de Torralba d’en Salort als seus propietaris, la Fundació Illes Balears, emplaçada a Mallorca.

Què fa especial el jaciment de Torralba d’en Salort?
Torralba d’en Salort és un jaciment espectacular. Conserva, com a monument estrella, el recinte de taula més ben conservat de Menorca, a l’interior del qual, a més, es van documentar tres de les possibles divinitats que els talaiòtics adoraven, entre elles la icona de la Menorca talaiòtica, el brauet de bronze de Torralba. A banda d’això, té dos talaiots, una sala hipòstila, una petita necròpolis d’hipogeus i altres estructures que el fan un dels poblats més interessants de l’illa.

Sou un bon exemple de com es pot mantenir un equilibri entre la conservació del nostre patrimoni i el turisme, una tasca complicada. Quins són els principals reptes que heu afrontat?
Els reptes a l’hora de gestionar un jaciment no s’acaben mai. Les tres primeres temporades (l’etapa pre-COVID) van ser intenses perquè l’estat de les infraestructures del jaciment era bastant precari. A més, s’ha de tenir en compte que totes les despeses les sufragam nosaltres amb els nostres propis ingressos. L’any 2018, just una setmana abans d’iniciar la primera campanya d’intervenció arqueològica, ens va passar per sobre el famós cap de fibló, que va arrabassar més de vint arbres i va causar desperfectes a parets seques i al quiosc. Tot i així, vam aconseguir que l’empresa fos rendible i a partir del segon any vam poder destinar diners generats de l’activitat econòmica a la investigació científica i iniciar el projecte d’investigació.
Un dels reptes principals al qual ens enfrontam és l’acceptació del nostre model per part de la societat menorquina. Gestionar un jaciment de forma privada, sense ajuts públics de cap tipus, és un concepte que no acaba de quedar clar i que ens agradaria remarcar. Quan una persona paga l’entrada per visitar el jaciment, o per qualsevol de les nostres activitats, contribueix íntegrament no només al seu manteniment, sinó també a la recerca arqueològica, és a dir, a les excavacions anuals que feim. A més, aquest model de gestió també considera important tenir recursos suficients per a la contractació de gent (informadors a la caseta, personal de manteniment, etc.). Pensam que la gestió del patrimoni menorquí pot ser una via per generar llocs de feina a l’illa. Quan algú considera que no hauria de pagar per visitar Torralba, remarcam que cap cèntim dels seus impostos va destinat a aquest jaciment i, per tant, lliurement decideix invertir-hi quan el visita.

Com bé comentau, la investigació és un dels principals eixos de la vostra gestió. Quin és l’objectiu del vostre projecte arqueològic?
El nostre projecte d’investigació ara mateix se centra en l’excavació i posada en valor de la part central del jaciment, és a dir la zona on es concentren el recinte de taula i els dos talaiots. És una zona amb una alta densitat d’estructures, en algunes de les quals encara no s’ha intervingut mai. El 2020 vam encetar l’estudi de les estructures que envolten el talaiot gran. Es tracta d’un projecte ambiciós, a anys vista, que esperam que generi resultats que ens ajudin a comprendre una mica més l’etapa del talaiòtic inicial, de la qual encara tenim poca informació, i la transició entre aquesta etapa i el talaiòtic final, quan aparentment es construeixen els recintes de taula.

alt textRecordàveu abans la primera campanya de l’any 2018. Quins resultats destacaríeu del que heu descobert fins ara?
La primera campanya tenia un objectiu molt clar: retornar l’espectacularitat al recinte de taula mitjançant l’eliminació del gran obstacle visual que representava l’enorme mur de paret seca construït davant la façana del monument. Evidentment, es va valorar l’impacte de l’eliminació de part del bé etnològic que representava aquest mur, que té fins i tot nom propi (“mur de sa Misèria”) i fa uns 200 metres de longitud. Tot i així, la intervenció era prou rellevant i vam eliminar només els 18 metres que tapaven la façana. D’aquesta manera vam aconseguir el nostre objectiu, a més de preservar gran part del bé etnològic.
La nostra sorpresa va ser que entre el mur i la façana del santuari van aparèixer estructures d’elevat interès arqueològic, que no s’havien documentat mai. Entre aquestes estructures hi destaca un paviment original del talaiòtic final que condueix a l’entrada del recinte, una llar de foc adossada a aquest paviment, un monòlit i dues cisternes, que també vam excavar, amb resultats força interessants que es publicaran en breu.

Quan comença la campanya 2021 i què teniu previst?
La campanya d’intervenció de 2021 a Torralba està prevista per al desembre. Es preveu continuar l’excavació de la plataforma superior i la zona sud del talaiot gran. Durant aquest any, a més, redactam dues memòries d’intervenció. La primera és la memòria quinquennal del projecte d’intervenció al recinte de taula de sa Cudia Cremada i la segona és la memòria de la intervenció centrada a la zona davantera del recinte de taula de Torralba. Aquestes memòries inclouen tot un seguit d’estudis especialitzats, entre els quals destaquen els de fauna, de ceràmica, d’indústria lítica i diverses datacions radiocarbòniques. Esperam poder publicar els resultats d’aquests projectes pròximament a revistes científiques especialitzades, una tasca que també és imprescindible en investigació, però normalment poc visible per al gran públic.

Què creis que podria suposar per a l’illa la declaració com a patrimoni mundial de Menorca Talaiòtica?
És clar que aquesta declaració generaria més interès cap a l’arqueologia de Menorca, una oportunitat per donar-se més a conèixer i, a més a més, rebre un turisme cultural amb gent interessada a venir a Menorca en qualsevol època de l’any per conèixer els jaciments de l’illa. Això no només seria positiu per a la gent que ens dedicam a l’arqueologia i la gestió cultural, sinó també per als propietaris d’allotjaments, restaurants, bars, cafeteries, botigues, etc. En definitiva, aquesta declaració, en termes econòmics, seria molt positiva per a molts sectors.
I, per descomptat, i encara més important, ser patrimoni mundial seria el major reconeixement que es podria rebre i ajudaria que la Menorca talaiòtica fos valorada per part de qui encara no la conegui o no hi hagi donat importància. Es tracta d’un títol que dona valor al patrimoni per si mateix, i un dels objectius més importants és que això ajuda a la seva conservació.

I com a investigadores, quin és el potencial de Menorca Talaiòtica? Quins reptes presenta la cultura talaiòtica?
Menorca Talaiòtica té tot el potencial que es vulgui. Parlant en termes d’investigació arqueològica, encara és més el que no sabem que el que sabem sobre molts aspectes de la prehistòria de l’illa. Per això, es fa imprescindible assegurar la continuïtat dels diferents equips que realitzam investigació en l’actualitat. Durant els darrers quinze anys s’han anat consolidant una sèrie d’equips que treballen molt bé a diferents jaciments i des de diferents perspectives. Això fa que darrerament s’hagi avançat en el coneixement de la prehistòria de l’illa a un ritme que s’hauria de, com a mínim, poder mantenir.
Econòmicament, creim que el potencial també és força elevat, encara que, ara com ara, viure del patrimoni arqueològic sigui bastant complicat. Creim que això és un problema, en part, d’actitud, ja que els mateixos menorquins no ens acabam de creure que el que tenim aquí és espectacular i que un viatger o un turista pot estar realment interessat a venir a l’illa pel simple motiu de visitar els monuments arqueològics. Això passa a altres llocs del món i és una cosa que de cada vegada és més comuna. El primer pas és creure’ns-ho i apostar-hi com una forma més de crear riquesa.
Finalment, i no per això menys important, la conservació d’aquest patrimoni arqueològic tan ric és també un dels grans reptes. Actualment els jaciments, en general, estan en un estat de conservació bastant bo, i això s’hauria de poder mantenir i millorar per a les generacions futures.

Oferta per al disseny de rutes marítimes del projecte Menorca Reserva de Biosfera-Turisme 0CO2

ImatgeEl Consell Insular de Menorca ha publicat una oferta per al servei de disseny de rutes marítimes del projecte Menorca Reserva de Biosfera - Turisme 0CO2, que s’emmarca dins el Pla de Sostenibilitat Turística a l’illa de Menorca (PSTD). 

L’objecte del contracte és el disseny d’una xarxa de rutes marítimes, costaneres i subaquàtiques en forma ruta o itinerari aprofitable per activitats de turisme sostenible. L’objectiu és posar en valor i apropar a la societat la relació de Menorca amb la mar i des de la mar, així com els elements mediambientals i el patrimoni històric i cultural. En aquest últim apartat, hi entren els jaciments vinculats al propi patrimoni marítim i a l'arqueologia subaquàtica, en un doble aspecte: jaciments costaners de rellevància marítima (ciutats i estructures portuàries, estructures en terra però vinculades amb l'activitat marítima, etc.) i els propis jaciments subaquàtics (derelictes, ports, ancoratges, estructures submergides, etc.) 

Aquest patrimoni pot ser submergit o emergit, però es farà allò possible perquè les rutes siguin per la mar, només baixant a terra per accedir al patrimoni emergit promocionant les activitats socioeconòmiques al voltant del medi marí, especialment en allò relacionat amb el turisme, l’esport i l’ús de transport marítim (des de caiac i vela a barques o mitjans de qualsevol tipus, així com la pràctica del submarinisme). El projecte ha de contenir com a mínim un derelicte, encara que es desitjable més d’un i serà ben acollida tota proposta de millora que potencii les activitats subaquàtiques a l’illa. 

Termini de presentació de les ofertes

Els interessats podran presentar la seva oferta al Consell Insular de Menorca des del dia següent a la seva publicació i fins les 23:59:59 del proper 15 de juliol, dirigint-la al «Servei de Promoció Turística i Fons europeus» de la presidència.

Trobareu tota la informació sobre l'oferta en el document adjunt

Oferta de contracte menor per a la traducció al català de l'expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial

ImatgeEl Consell Insular de Menorca, a través del seu Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, promou la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. La seva presentació davant la UNESCO ja és una realitat i ara mateix ja es disposa de la versió en anglès i en castellà de l’expedient.

1. Objectius generals
L’objectiu d’aquest contracte és fer la traducció del text de l’expedient de Menorca Talaiòtica al català.

2. Serveis que es contractaran
El servei a contractar és la traducció del text del castellà al català. S’ha de fer en suport informàtic en arxiu de processador de textos compatible amb Libreoffice Writer. El document en castellà està dividit en tres arxius de text amb el gruix del text de l’expedient, més cinc arxius amb les taules principals. En total, el nombre de paraules de tots els arxius puja a 214.311. La traducció ha de seguir el llenguatge tècnic i científic adient per a un text d’aquestes característiques en cada un dels seus apartats. Per veure un exemple del llenguatge utilitzat, consultar l’apartat «La candidatura» de la web www.menorcatalayotica.info.

3. Característiques bàsiques de l’execució del servei
Les persones o empreses que presentin una proposta a aquesta oferta de serveis, hauran d’emprar els seus propis mitjans per a l’execució del servei. Es considera inclòs en el preu del servei tota l’aportació de recursos tècnics i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les tasques descrites. L’esmena de deficiències que es detectin al llarg de la realització del servei es consideren incloses en l’oferta.

4. Calendari d’execució del servei
El desenvolupament del servei s’iniciarà en la data de la formalització de l'encàrrec i la seva durada serà de sis mesos. En cap cas podrà ser superior a un any ni ser objecte de cap pròrroga, tal com preveu l’art. 29.8 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP).
A la formalització de l’encàrrec es fitxarà la temporalització envers les entregues i revisions a fer per part del servei.

5. Pressupost
El pressupost que es presenti no podrà superar l’establert per la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP) per a la contractació menor.

6. Presentació de les propostes
La difusió d'aquesta oferta es realitzarà mitjançant el tauler d'anuncis del web del CIM. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca fins 20 dies naturals a partir de la publicació al tauler d’anuncis, comptant el dia de publicació. Les propostes s’han de presentar per una persona física o jurídica, i en cas de que sigui una persona jurídica s’ha d’indicar qui serà el responsable del contracte.

Les ofertes s’han de presentar amb la indicació «Traducció al català de l’expedient Menorca Talaiòtica», dins el termini abans indicat, d’acord amb les indicacions següents:

a) Per mitjans electrònics, pels subjectes legalment prevists d'acord amb allò establert en l'art. 14.1 i 2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, al registre electrònic del Consell Insular de Menorca (www.cime.es) o a qualsevol altre registre electrònic dels establerts en l'art. 16.4 de l'esmentada Llei 39/2015.

b) També la poden presentar presencialment, d'acord amb allò establert en l'art. 14.1 de la Llei 39/2015, les persones físiques (per tal de preservar el dret de comunicar-se amb l'Administració pública també per mitjans no electrònics) en el registre electrònic del Consell Insular de Menorca (a la Seu del CIM de Maó i a les oficines administratives de Ciutadella) o a qualsevol altre registre i lloc dels establerts en l'article 16.4 de l'esmentada Llei 39/2015.

Si algun dels subjectes obligats als quals fa referència l’art. 14, apartats 2 i 3 de la LPACAP, presenta l’oferta presencialment se’l requerirà perquè l’esmeni mitjançant la seva presentació electrònica. A aquests efectes, i d’acord amb allò establert en l’article 68.4 de la mateixa llei, es considerarà com a data de presentació de l’oferta aquella en què hagi tingut lloc l’esmena.

7. Documentació que s’ha d’aportar

- Documentació acreditativa dels treballs de traducció al català executats anteriorment.
- Pressupost d’execució
- Proposta de cronograma d’execució

8. Procediment per a l'adjudicació de l'oferta de serveis
El servei de Patrimoni Històric del CIM procedirà a la selecció d’aquella oferta que consideri més adient tenint en compte la documentació presentada i la justificació del preu de la oferta.

Per a més informació, poden dirigir-se al Servei de Patrimoni Històric del CIM.

CONSELL INSULAR DE MENORCA
Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports
Plaça de la Biosfera, 5 07703 Maó
Tel. 971 36 07 93
joaquin.pons@cime.es

Convocatòria d'ajuts per a la investigació, salvaguarda i difusió del patrimoni històric de Menorca

ImatgeEl Butlletí Oficial de les Illes Balears ha fet públic avui l'aprovació de les bases que regeixen la concessió d’ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca corresponent a la convocatòria per a l’any 2021.

D’aquesta manera, el Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca preveu una inversió total de 200.000 euros a través d’una convocatòria que estableix cinc línies d’ajuts:

1. Restauració de béns del patrimoni històric.
2. Intervencions arqueològiques i paleontològiques.
3. Investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic.
4. Publicacions científiques.
5. Jornades i activitats de difusió.

El termini previst d'execució d'aquestes accions és pluriennal (anys 2021-2022).

El Pla Estratègic de Subvencions del pressupost general del Consell per a l'exercici 2021 preveu els següents objectius generals del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports en l'àmbit del patrimoni històric:

- Aconseguir la declaració de la Cultura Talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO.
- Protegir i salvaguardar el patrimoni històric.
- Conservar i restaurar el patrimoni històric per llegar-lo en les millores condicions a les generacions futures.
- Aprofundir en el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través del foment de la investigació.
- Difondre el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través de la realització de publicacions científiques i trobades divulgatives.

I els objectius específics que preveu són donar suport econòmic a les activitats que signifiquin ampliar i millorar el coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric a partir d'intervencions arqueològiques i paleontològiques, investigacions de tipus històric, restauració de béns, difusió i debat, tenint present que ajudin a completar l'expedient de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

El termini de presentació de sol·licituds per acollir-se a aquests ajuts és de 30 dies naturals a partir de l'endemà d'haver-se'n publicat la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per a més informació podeu consultar l’enllaç: http://gestio.cime.es/Documents/Edictes/12085edi.pdf

“Aquí hi ha singularitats que sustenten molt bé el caràcter excepcional i universal que exigeix la UNESCO”

ImatgeJuan Andrés Perelló Rodríguez és l’ambaixador delegat permanent d’Espanya davant la UNESCO des de l’any 2018. Com a tal, tindrà la responsabilitat de defensar la candidatura de Menorca Talaiòtica enfront del Comitè del Patrimoni Mundial previst per a l’estiu de 2022 a Kazan (Rússia). Aquest serà el moment clau, quan es decidirà si Menorca entra a formar part de la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO.

Quin era l'objectiu marcat per a aquesta visita?
L'objectiu era conciliar el material que tenim de l'expedient, el que és el relat estructurat sobre el paper, amb la realitat. A l'hora de defensar una candidatura, per més coneixement que en tenguis a distància, no és el mateix que palpar el lloc i viure-ho. Partim de la base que és una candidatura que s'ha treballat molt, que té molta solidesa. Tot i això, l'òrgan avaluador és imprevisible, té una exigència molt alta amb qualsevol candidatura espanyola, perquè jugam a la primera lliga del patrimoni mundial. Però tenc molta esperança que la feina immensa que s'ha fet amb aquesta candidatura doni els seus fruits.

Quina valoració feis de la candidatura després de visitar els jaciments i paisatges associats més destacats?
Un pot trobar restes prehistòriques a moltes parts de món, però aquí hi ha singularitats que sustenten molt bé el caràcter excepcional i universal que exigeix la UNESCO. Fins i tot, amb la proximitat d'altres illes on hi pot haver elements prehistòrics, però no tan singulars i diferencials com els que tenim a Menorca. Els talaiots, per exemple, que són tan diferents dels de Mallorca. Per tant, aquests dos grans punts d'exigència es recullen molt bé. A més, a la Llista de patrimoni mundial actual la cultura prehistòrica no està gaire representada, per tant, Menorca Talaiòtica vindria a omplir un buit en aquest espai.

alt textalt text



















Comentàveu que Espanya juga a la primera divisió del patrimoni mundial, ja que és un dels tres països del món amb més béns inscrits a la Llista. Com pot afectar açò a la candidatura?
Som el tercer país del món amb més béns inscrits i competim amb la Xina i Itàlia, una per la seva envergadura territorial i l’altra per la seva història. Açò fa que siguin més exigents amb nosaltres, però també ens singularitza des del punt de vista de l'experiència. Un país que té molt patrimoni reconegut és perquè té molt a mostrar i perquè sap treballar-ho. Tenim una gran competència patrimonial. Nosaltres tenim plena confiança tant en els nostres equips, com en el personal que fa feina en la candidatura a Menorca.

I com ha estat la col·laboració entre la Delegació Permanent d'Espanya davant la UNESCO i la candidatura?
Ha estat una col·laboració molt estreta. Els primers contactes van ser a través dels nostres equips al Ministeri de Cultura, sobretot la secció de Patrimoni. Tant la directora general, com la sotsdirectora i els experts hi han estat molt implicats. A la UNESCO, amb la relació que tenim amb el Centre de Patrimoni, perquè fins aquest any som membres del Comitè de Patrimoni amb veu i vot. Per tant, hem tingut més facilitats per conèixer l'expedient i per entendre el que s’exigeix.

alt textEl proper gran pas és la visita de la missió d'ICOMOS a l'octubre per valorar la candidatura sobre el terreny. Ara que l’heu poguda conèixer de primera mà, com veis el futur de la candidatura?
Tenim un any per arribar a Kazan i defensar-la. En aquell moment, ja no serem membres del Comitè de Patrimoni com a Estat, però tenim molta relació amb la resta de membres; alguns canviaran, però ja establim relacions amb els nous; tindrem converses amb el Centre de Patrimoni, i al final defensarem la candidatura amb molta passió, perquè tenim molta base per fer-ho.

I què pot suposar per a Menorca un reconeixement d'aquesta classe?
Menorca ja té molta fama pel seu respecte al territori, els seus esforços en sostenibilitat, però això et col·loca en un altre focus. No és el mateix que molta gent del món conegui Menorca, que Menorca sigui patrimoni del món i es posi el focus a l'illa. Hi ha molt fetitxisme turístic entorn al patrimoni, molta gent que viatja amb aquesta motivació. Suposa una porta més al reconeixement internacional. I de passada, una col·laboració implícita amb la missió de pau de la UNESCO, perquè cada patrimoni mundial nomenat implica que anem fent comuna internacional per conservar-lo, ja no és una responsabilitat local o individual, sinó mundial. I la millor manera per conservar el patrimoni és que no hi hagi guerres, per tant, així es col·labora indirectament amb la missió de construcció de la pau de la UNESCO.

Recepció a l’ambaixador d’Espanya davant la UNESCO al Consell Insular de Menorca

ImatgeL’ambaixador delegat permanent d’Espanya davant la UNESCO, Juan Andrés Perelló Rodríguez, ha visitat avui matí la seu del CIM (Maó), on ha estat rebut per la presidenta del Consell, Susana Mora; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, Miquel Company; el conseller de Cultura del CIM, Miquel Àngel Maria; l’equip de govern, i la subdirectora general de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri de Cultura, Pilar Barrero. La recepció s’ha celebrat a la Sala de Plens del CIM. 

Posteriorment, l’ambaixador ha participat en una sessió de treball amb la Comissió Permanent de Menorca Talaiòtica, encapçalada pel conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el coordinador de l’expedient de Menorca Talaiòtica, Cipriano Marín. Durant la trobada, l’ambaixador ha pogut intercanviar impressions amb els diferents actors implicats en la transformació de la candidatura que finalment va resultar candidata oficial d’Espanya a patrimoni mundial de la UNESCO per al 2022. 

Juan Andrés Perelló Rodríguez serà a Menorca fins al 28 de maig, juntament amb Pilar Barrero, amb l’objectiu de conèixer de primera mà la Menorca Talaiòtica. Els dies 27 i 28 de maig recorreran els principals jaciments talaiòtics i paisatges associats a la candidatura acompanyats per membres de l’equip de Menorca Talaiòtica i, en cada cas, per experts en el lloc i els seus atributs. Les visites previstes en el programa són: Talatí de Dalt, Trepucó, Torre d’en Galmés, la naveta des Tudons, Torralba d’en Salord, So na Caçana, Calescoves i el tram costaner de tramuntana i l’illa d’en Colom. 

alt textalt text 














alt text alt text

Presentació de la Cervesa Talaiòtica al Museu de Menorca

¿¡[AQUI]¡¿El Museu de Menorca, la candidatura de Menorca Talaiòtica i Grahame Pearce presenten la Cervesa Talaiòtica, fruit de les anàlisis i investigacions d’un dels objectes més emblemàtics de la cultura talaiòtica: el vas de fons alt, un objecte únic i exclusiu de la prehistòria menorquina que situam en el talaiòtic final, és a dir, entre els segles IV i II aC.

El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria; la directora del Museu de Menorca, Carolina Desel, i el responsable i mestre cerveser de Grahame Pearce, Roger Vila, han estat els encarregats de mostrar avui en primícia aquesta original beguda al Museu de Menorca.

Els ingredients que han inspirat l’elaboració de la Cervesa Talaiòtica han estat triats a partir de les anàlisis abans esmentades i d’altres estudis sobre l’ús de les plantes en el període talaiòtic menorquí. Aigua, blat xeixa i ordi menorquins, artemisa, camamil·la, romaní, tem i mel s’han combinat per crear aquest beuratge inspirat en els nostres avantpassats prehistòrics, custodis d’una cultura insular poderosa, original i imaginativa.

L’enigma dels 400 vasos de Flaquer
El vas de fons alt és un recipient de ceràmica, normalment molt decorat, que presenta el fons més elevat que el peu, cosa que genera una cambra d’aire a la part inferior. La cassoleta queda aixecada de manera que la capacitat d’aquesta es molt reduïda. Aquesta morfologia va donar peu al fet que la bibliografia científica interpretés aquest recipient com a peveter, és a dir, com a cremador d’herbes aromàtiques. Aquests vasos es troben dins espais simbòlics, com a santuaris de taula i necròpolis funeràries.

Arran de l’exposició Joan Flaquer i l’enigma dels 400 vasos, el Museu de Menorca inicià l’any 2019 la investigació d’un dipòsit de més de 400 vasos que provenien de la necròpolis de sa Mola (Alaior). Així es posà en marxa un nou projecte d’excavació en el qual es va descobrir un conjunt d’objectes que formaven part d’un ritual funerari. La majoria eren vasos de fons alt, que es van vincular a cerimònies de comensalia en honor als difunts fins ara mai documentades a Menorca.

Ja que els vasos de fons alt no havien estat mai analitzats, i encara es considerava correcta la teoria que eren cremadors, el Museu de Menorca decideix realitzar mostreigs per a les anàlisis de possibles continguts: d’una banda, s’analitzen els fitolits a l’Institut Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC) per identificar les traces de restes vegetals i, d’altra banda, els residus orgànics al Departament de Prehistòria i Arqueologia i al Departament de Química Analítica de la Universitat de Granada. Els resultats van confirmar que aquests vasos havien contingut cereals, principalment blat, ordi i traces de làctics, elements compatibles amb un beuratge com la cervesa.

A partir d’aquí, es comença a treballar amb l’empresa de cervesa menorquina Grahame Pearce per produir una cervesa d’inspiració talaiòtica, que és la que us presentam i que a partir d’avui es comercialitzarà al Museu de Menorca i a botigues especialitzades.

En aquest vídeo podeu veure el procés.  

"Hem contribuït a fer entendre que els jaciments són un espai viu"

ImatgeAmalia Pérez-Juez és doctora en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat Autònoma de Madrid. En l'actualitat, és directora de Boston University Study Abroad Programs a Espanya i professora titular adjunta dels departaments d'Història i Arqueologia d’aquesta universitat. Des de fa més de vint anys, treballa excavant, investigant i impartint classes sobre jaciments arqueològics a Espanya, que van des de l'edat del ferro fins al segle xx. A més, la seva especialitat se centra en la gestió del patrimoni arqueològic, part indissociable de la investigació i que va poder desenvolupar dirigint l'àrea de gestió cultural de la Fundació Atapuerca. Ha publicat nombrosos llibres i articles, i des de l'any 2001 codirigeix el projecte d'investigació arqueològica de la Universitat de Boston a Menorca, que treballa a diferents jaciments de l'illa, especialment a Torre d'en Galmés. Pérez-Juez és membre de l'Institut Menorquí d'Estudis i del Comitè d'ICOMOS Espanya.

Inicialment, vau estudiar Dret. Què us va fer canviar el rumb de la carrera professional?
De fet vaig començar estudiant Història, m'agradava moltíssim el tema de la protecció del patrimoni. Quan jo vaig començar, ningú feia gestió de patrimoni. Llavors vaig simultaniejar Història i Dret fins que em van donar dues beques Erasmus, una de les quals a França.

La vostra relació amb la Universitat de Boston va començar a l’època d'estudiant, què us va empènyer a travessar l’Atlàntic?alt text
Quan vaig tornar de França, vaig demanar la beca de doctorat als EUA i me la van donar. Vaig estudiar a Boston, vaig fer alguns contactes i, quan vaig tornar a Madrid i en haver acabat la tesi, em van contractar a Boston University Madrid. I des de llavors sempre he tingut relació constant amb els seus programes d'estudi internacionals.

I com va sorgir el vostre interès per Menorca Talaiòtica?
En el departament de la Universitat de Boston em van demanar que organitzés un camp de treball d'arqueologia, unes pràctiques obligatòries per als alumnes que s’havien de fer a l'estiu. I jo vaig pensar: quin lloc hi ha que sigui científicament al·lucinant i on puguem passar sis setmanes amb els alumnes durant l'estiu? La resposta estava claríssima. A més, conec molt Menorca perquè des que era petita he vingut amb la meva família i sempre m'han interessat moltíssim les taules i la conservació dels jaciments. Sempre estava molt atenta al que passava a l'illa. Diguem que van coincidir personalment i científicament dos interessos. Perquè els projectes tirin endavant necessites que hi hagi una persona que tengui entusiasme i a mi no em va costar gaire arribar al departament i presentar el projecte de Menorca. Tot d’una van venir dos col·legues de la universitat, es van enamorar de l'illa, de les possibilitats científiques del projecte... A Madrid havia excavat molta edat del ferro, que és el mateix període que els jaciments talaiòtics.

Des del vostre punt de vista, quines són les aportacions més valuoses de la candidatura de Menorca Talaiòtica?
La candidatura em sembla excel·lent, no entenc com no s'havia fet abans, és una passada. Aporta moltes coses al patrimoni mundial, la primera: l'excel·lent estat de conservació dels monuments. És impressionant el nombre de jaciments, que a més estan ben preservats. Es poden comptar per desenes. A més, és un estat de conservació viu, no és que s'hagin abandonat i els hagi cobert la vegetació, és que s'han continuat utilitzant d'alguna manera al llarg de 2.000 anys. I aquesta relació entre l'home i el territori és fonamental. A més, científicament té un potencial enorme. És una cultura que interactua a la Mediterrània durant el I mil·lenni aC i de la qual se saben coses, però a escala local. Compartir tot aquest coneixement amb el món és molt important, és una candidatura boníssima.

Ja fa 17 campanyes que la Universitat de Boston treballa a Menorca. Com va ser el començament del projecte?
Nosaltres vam començar a treballar aquí el 2001, de la mà d'Amics del Museu de Menorca. En aquella època, només treballaven ells i els de Sanitja. A partir de 2003, vam decidir separar els projectes perquè van començar a aparèixer alumnes de doctorat de la Universitat de Boston que volien continuar amb el treball durant l'any; també tenia col·legues que s’hi volien incorporar per fer geoarqueologia, fauna, botànica, etc. Vam aconseguir armar un equip prou gran per poder muntar el nostre propi projecte. Des de llavors, hem vingut cada any, exceptuant quan ens hem agafat una study season, que és quan ens dedicam a estudiar i analitzar les coses.

Quins considerau que són els principals èxits del projecte de la Universitat de Boston a Menorca?
Quan vam començar fa 20 anys volíem estudiar l'ocupació diacrònica dels jaciments talaiòtics, és a dir, no ens volíem aturar en el talaiòtic final o en l'època romana. El nostre projecte estava centrat en l'ús de l'espai domèstic a través del temps, en com les diferents cultures havien anat adaptant els jaciments: els talaiòtics, els romans, els musulmans, fins i tot en època moderna. Aquest estudi diacrònic va ser una aportació de la Universitat de Boston i crec que hem contribuït a fer entendre que els jaciments es continuen reocupant i abandonat al llarg del temps. Fins i tot al segle xxi estan ocupats pels turistes o els arqueòlegs! Són un espai viu en el qual es pot seguir la seqüència de l'ocupació.
La segona cosa que crec que hem aportat és l'estudi del món andalusí en els jaciments talaiòtics. La petjada musulmana és present a Menorca, ho veim en la toponímia per exemple, però no hi havia un estudi concret sobre la reocupació dels jaciments a l'edat mitjana. Des de l'any 2010 hem intentat mapar i excavar, en col·laboració amb altres col·legues, totes les estructures islàmiques que apareixen almenys a Torre d'en Galmés.
En tercer lloc, quan vam arribar el 2001, vam aportar una forma de veure l'excavació arqueològica molt interdisciplinària, potser perquè teníem un equip que venia de totes les branques, gent que feia estudi de fauna, llavors, carboni... Ara ja es fa a tots els jaciments, però llavors no era tan comú.
I finalment, des del principi vam dir que duríem els resultats dels nostres estudis als congressos més importants d'Espanya, Europa i els EUA. I així ho vam fer des del segon any. D'aquesta manera, hi ha hagut una presentació o publicació de la Universitat de Boston anualment, cosa que crec que ha ajudat a difondre la feina que es fa a Menorca.

alt textTot i la pandèmia, la Universitat de Boston va poder continuar els treballs a Torre d'en Galmés. Quins avenços s'han aconseguit?
Tot i que no van poder venir els alumnes per la situació sanitària, vam aconseguir tirar endavant la campanya 2020 amb voluntaris, amb la col·laboració d'Amics del Museu i col·legues que van venir de tot arreu.
Hem identificat vuit cases islàmiques a Torre d'en Galmés, vam excavar-ne dues fa uns anys i el 2019 una altra. El 2020 vam acabar d'excavar una casa del segle XII, la vam restaurar i ara està oberta al públic. Així es poden veure totes les fases d'ocupació del jaciment.

El 17 de juny teniu previst reprendre els treballs a Torre d'en Galmés. Quins són els plans per a la campanya 2021?
Doncs esperem que duri fins a final de juliol. Continuarem fent el mateix, volem aconseguir una imatge completa del que és la seqüència islàmica a Torre d'en Galmés i com s'articula amb el substrat talaiòtic que hi ha davall.

Presentació de la novel·la "El viatge talaiòtic de Gaudí" a l’IME

ImatgeEl viatge talaiòtic de Gaudí és la primera novel·la de l’economista Gabriel Subirats (es Migjorn Gran, 1968), que es va presentar ahir, 22 d’abril, a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). Subirats imagina la visita de l’arquitecte Antoni Gaudí a l’illa entre l’1 i el 7 de maig de 1910, durant la qual va recórrer alguns dels jaciments més emblemàtics de la cultura talaiòtica acompanyat per un grup d’interessants personalitats de l’època, vinculades a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. 

Aquest relat de caràcter històric, editat per l’IME, està ambientat a principi del segle xx, un moment apassionant per a l’arqueologia a Menorca, en què destaquen personatges com Francesc Hernández Sanz, impulsor de l’Ateneu de Maó. Gràcies als seus treballs d’investigació i als seus dibuixos, podem conèixer l’estat de molts jaciments en aquella època abans de les intervencions posteriors. 

Què us va portar a escriure una novel·la sobre Gaudí? Com vau descobrir la seva vista a Menorca?

Vaig afinar la visita per casualitat, i certa intenció, posant al cercador les paraules Gaudí i Menorca. Una molt breu referència al web d'un estudiós de Gaudí, Josep M. Tarragona i Clarasó, em va exaltar la curiositat. Després de documentar-me sobre l'època i sobre la vida i obra de Gaudí, i constatar, sobretot, certes peculiaritats en l’obra gaudiniana i alguns paral·lelismes històrics, vaig decidir escriure-ho en forma de relat imaginari. 

Sembla que de la visita de Gaudí a Menorca només n’hi ha constància a dues notícies publicades a la premsa. Quines són les informacions reals que tenim de la seva estada?

Realment és un fet gairebé inèdit, perquè existeix l'apunt esmentat abans i poca cosa més: a El Bien Público, en la relació dels viatgers del vapor Monte Toro que entren i surten del port de Maó, apareixen els noms de Gaudí i Rubió. Dues són les raons, val a dir, que explicarien el dit viatge com una "escapada": el delicat estat de salut de Gaudí, que li exigia repòs o suau esbargiment, i la seva aversió als mitjans de premsa; així que avui dia, la notícia, per si mateixa, és motiu d’agradable sorpresa.

alt text“La gran quantitat de jaciments sense excavar convertien el passat prehistòric de l’illa en un univers per descobrir, un món per explorar, ple d’interrogants per abordar i d’hipòtesis per contrastar”, tal com deis en el llibre. Quines són les aportacions més apassionats d’aquella època, a parer vostre? 

Crec que són aportacions inicials, però essencials per marcar el camí de posada en valor d’un patrimoni extraordinari en tots els sentits. Pensem que l'arqueologia encara no s'havia desplegat com la coneixem ara, tot i que els treballs d’Armstrong, Ramis, Cartailhac o del mateix Hernández conformaven un primer i bàsic compendi teòric de la nostra cultura talaiòtica; les excavacions i les feines de restauració més ambicioses vindrien bastants anys després.

En el vostre relat ficcionat dels dies de Gaudí a Menorca, visitau els jaciments de Talatí de Dalt, Torre d’en Galmés, Rafal Rubí i la naveta des Tudons. Què creis que el devia impactar més de les construccions talaiòtiques? Hi ha alguna certesa sobre quins van ser els llocs que va visitar?

Segurament, més que les suposades funcionalitats de les diverses construccions, la tècnica de la pedra en sec. A més, si hi afegim el sentit espiritual d'alguns elements (les taules o els recintes d’enterrament), davant els mites i tabús socials de l’època, l'emoció i la curiositat estarien ben servides. En la premsa de l'època només hi he trobat aquesta referència: “[...] avui capvespre, Antoni Gaudí i Joan Rubió han sortit a visitar talaiots [...]”. No som historiador, però ja m'agradaria que algú trobàs més informació del seu pas per aquí. 

“Aquell dissabte, 7 de maig de 1910, Antoni Gaudí i Cornet ja sabia de més que aquell viatge resultaria revelador per a la seva obra”, sentencia la novel·la. Hi ha constància de la influència de les construccions ciclòpies en l’obra posterior de l’arquitecte?

L'any 1914 Antoni Gaudí culmina el Park Güell amb l'anomenat Turó de les Tres Creus, una espècie de talaiot que domina la part alta d'aquella ciutat jardí, avui parc públic. Pens, i no som l'únic, que la inspiració talaiòtica és evident; i una altra prova la tenim en el mateix parc: un immens espai sota la plaça, construït amb columnes i dissenyat per a la recollida d’aigua de pluja, denominat, curiosament, Sala Hipòstila. En un altre sentit, però açò ja són coses meves, hi ha dues imatges que, posades una al costat de l'altra i observant l'acabat de la pedra, sempre m'han cridat l’atenció: la naveta des Tudons i la Casa Milà.

alt textL’Ateneu de Maó i els seus membres tenen un paper cabdal en el relat, ja que exerceixen com a guies de Gaudí durant la seva estada: “[…] aquell equip formidable de gent, extraordinàriament motivada per conèixer com visqueren els seus avantpassats i del tot implicada a conservar aquell enorme llegat històric”. Quin paper va tenir l’Ateneu en l’estudi de la cultura talaiòtica?  

El seu paper va ser fonamental, sense el seu concurs, el llegat que avui mostram orgullosos es trobaria en pitjors condicions o hauria estat més complicat reconstruir-lo. Les contribucions del grup excursionista ateneista, liderat per Francesc Hernández Sanz, són de caràcter científic (museístiques, descriptives i divulgatives, vull dir), com també en una direcció clarament sensibilitzadora, atès que es preocupaven d’avisar els propietaris perquè conservessin els jaciments nets de vegetació, que ja és molt. L'entitat, que havia nascut cinc anys abans amb la finalitat d'estendre el coneixement científic, artístic i literari, s'havia fet càrrec de la Revista de Menorca; el mateix Hernández (catedràtic de dibuix, historiador, arxiver i conservador del Museu Municipal) dirigia la publicació, que es feia ressò de les troballes, recerques, estudis o visites d’estudiosos estrangers. M’atrevesc a proclamar que ens referim als inicis de l’esperit talaiòtic, tal com el podem concebre a hores d’ara.  

“Ara ho veig clar! És una illa de pedres… on la pedra n’és, al mateix temps, l’illa…”, afirma Gaudí en un moment de la història. Creis que devia entendre la odissea de la pedra que va suposar aixecar les construccions talaiòtiques?

Més que pel patiment, pens que devia quedar meravellat imaginant com se les devien apanyar per trobar un mètode i unes tècniques que els fessin la feina més fàcil i més eficient. Açò també ho tenc clar, aquella gent feia servir molt millor la intel·ligència que nosaltres, que, davant l’adversitat, sembla que només sabem augmentar les nostres diferències. 

Estrena del vídeo "Talaiots pels drets humans 2021"

El Consell Insular de Menorca (CIM) presenta el vídeo Talaiots pels drets humans 2021, sobre l’acció «Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels drets humans», que va tenir lloc el 27 de març passat amb l’encesa de 32 monuments prehistòrics de Menorca. Aquesta va ser la cinquena edició de l’activitat, organitzada pel CIM en col·laboració amb 22 entitats solidàries, veïnals i culturals de l’illa. L’acte central, amb la lectura d’un manifest i la interpretació de la cançó Ítaca de Lluís Llach, va tenir lloc al jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior).

«En moments de foscor, l’encesa de les talaies i talaiots és un punt de llum i esperança», tal com es manifesta a la peça audiovisual, produïda per Bendito Films. Un fragment de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, marca l’inici d’aquest resum audiovisual de l’acció d’enguany. El vídeo es difondrà a través de les diferents xarxes institucionals del CIM, Menorca Talaiòtica i Menorca Illa de Cultura. Compta amb tres versions: català, castellà i anglès.

L’objectiu de l’encesa de talaiots pels drets humans és doble: d’una banda, sensibilitzar la ciutadania del drama que pateixen a la Mediterrània les persones migrants, i de l’altra, en el marc de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, recrear el que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics a la prehistòria, una època en la qual els moviments de població d’un lloc a l’altre de la Mediterrània ja eren comuns.

"La visió de tot el paisatge de l’illa com a objecte d’estudi arqueològic és fonamental"

ImatgeL’arqueòleg menorquí Antoni Ferrer és un dels artífexs de la reformulació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a partir del 2017. Director insular de Cultura i Patrimoni entre 2015 i 2019, està especialitzat en la prehistòria i protohistòria de les Illes Balears. Amb una llarga trajectòria en el camp de la recerca, actualment codirigeix els projectes d’investigació als jaciments de Cornia Nou i Cala Morell (Menorca), i el de Sa Ferradura (Mallorca).

Com va néixer el vostre interès per l’arqueologia? Per què us vau decantar per la cultura talaiòtica?
El passat m’ha interessat d’ençà que era petit. La naturalesa també ha estat des de sempre quelcom que m’ha cridat poderosament l’atenció. Crec que en l’arqueologia conflueixen aquests dos interessos, no només perquè una part de la feina de l’arqueòleg es desenvolupa al camp, sinó també perquè un dels aspectes que estudia l’arqueologia és la forma en què els éssers humans del passat es relacionaven amb el seu medi ambient.
La cultura talaiòtica, i la prehistòria en general, em resulten especialment intrigants perquè les persones d’aquella època tenien una forma d’entendre el món radicalment diferent de la nostra. Amb una persona culta d’època romana o medieval podríem parlar de molts temes (educació, economia o fins i tot política) i veuríem que, tot i les diferències, hi ha molts conceptes compartits... Amb una persona d’època talaiòtica seria molt més complicat. I no per una qüestió de primitivisme, perquè la seva era una cultura rica i complexa.

Heu estat un dels artífexs de la reformulació de la candidatura després del primer intent el 2017.
Què ha estat el més complicat d’aquesta tasca?alt text

Per mi, amb molta diferència, el més complicat han estat les qüestions administratives. Tenim una administració amb moltes mesures de control per evitar que es faci un mal ús dels recursos públics, i açò provoca que contractar serveis (com per exemple la redacció d’un pla de gestió per als béns de la candidatura) sigui una feina extremadament llarga i laboriosa.

I amb aquest nou expedient, quin creis que és el principal valor de la nostra candidatura que pot decantar la balança perquè sigui patrimoni mundial?
Com va dir una vegada Cipriano Marín, l’actual supervisor de l’expedient de la candidatura, el patrimoni arqueològic de Menorca ja és patrimoni mundial; la nostra feina és aconseguir que la UNESCO se n’adoni. Crec que per aconseguir-ho la visió de tot el paisatge de l’illa com a objecte d’estudi arqueològic és fonamental.

Quines peculiaritats presenta la cultura talaiòtica menorquina respecte a la de Mallorca?
Tot i que són dues cultures germanes, s’aprecien diferències per exemple en l’àmbit arquitectònic. Els talaiots de les dues illes són bastant diferents. Se sol dir que l’arquitectura és la plasmació dels esquemes socials i ideològics d’una societat, de forma que aquestes diferències entre les construccions de les dues illes possiblement tenen un rerefons que ara mateix només podem intuir.

Com a investigador, recentment heu publicat amb altres companys un estudi que apunta a una nova interpretació dels recintes de taula. Quina és la vostra hipòtesi i com va ser el procés per arribar-hi?
A grans trets, la hipòtesi és que existeix un paral·lelisme entre l’estructura dels recintes de taula i de les cases de la mateixa època. Dins d’aquesta visió, el lloc que ocupa la taula és anàleg al que ocupa la porta que dona accés a l’habitació més important de les cases. La taula, per tant, podria representar una porta. L’estudi estadístic de les proporcions de portes i taules ha permès determinar que hi ha una semblança entre els dos elements. 

Heu trobat algun indici del tipus de cultes religiosos que es practicaven als recintes de taula?
Una part dels cultes que se celebraven dins els recintes s’han pogut reconstruir gràcies a totes les excavacions que s’han realitzat en recintes de taula al llarg del segle xx. Sabem, entre altres coses, que possiblement es realitzaven banquets rituals en els quals es consumia vi i carn.

Quins altres estudis recents sobre la cultura talaiòtica destacaríeu?
Crec que tots els nombrosos projectes que es desenvolupen actualment aporten o aportaran dades valuoses per entendre millor la prehistòria de l’illa. Si n’he de destacar dos, tal vegada un seria el projecte Modular, que ha proporcionat una visió nova sobre la influència púnica durant el talaiòtic final. Un altre projecte que em sembla destacable és el que encapçala Marta Portillo: partint de l’anàlisi d’excrements de vaques, ovelles i porcs actuals, estableix patrons que ens ajudaran a obtenir més informació de les restes d’excrements prehistòrics que trobam als jaciments arqueològics. Així, es podrà saber per exemple si els excrements de vaca s'empraven per fer foc o com a material constructiu, com passa en algunes cultures actuals.

Actualment, a Menorca codirigiu els projectes d’investigació de Cornia Nou i Cala Morell. Quins resultats vau obtenir el 2020? I què teniu previst per a la campanya 2021?
El 2020 ha estat un any complicat també per a l’arqueologia, però hem pogut treballar. A Cornia Nou hem documentat les restes d’una possible casa del talaiòtic inicial, fet que és interessant perquè a Menorca encara no se sap com eren els habitatges d’aquella època. En el cas de Cala Morell, tot i que també hem fet un poc de treball de camp, ens hem centrat en els treballs de laboratori, fet que permetrà publicar nous resultats al llarg d’enguany. Les campanyes de 2021, a tots dos jaciments, seguiran la mateixa línia que les d’enguany.

Estau involucrat en algun altre projecte aquest any?
Sí. L’Institut d’Estudis Baleàrics va obrir l’any passat una convocatòria de beques per a la investigació. Hi vaig presentar un projecte per estudiar la indústria lítica (les eines de pedra: molins, morters, percussors...) de diversos jaciments arqueològics de Menorca i vaig aconseguir una de les beques. Aquesta és una feina que m’ocuparà part de l’any.

alt textCom a divulgador, heu tingut un paper destacat en la creació de la col·lecció Sitjot. Creis que encara hi ha un cert desconeixement sobre la cultura talaiòtica menorquina entre la població local? Què trobau que es podria millorar per fomentar-ne l’interès?
Sens dubte, existeix encara un cert desconeixement. Però hem de ser conscients d’una cosa: tot i que és recomanable tenir uns coneixements bàsics sobre tots els aspectes de la realitat que ens envolta, no podem pretendre que tothom s’interessi en profunditat per tots els àmbits del saber. Jo mateix reconec que els meus interessos intel·lectuals, tot i que no es redueixen a l’arqueologia, estan molt focalitzats. En aquest sentit, crec que l’objectiu de l’Administració, a través del sistema educatiu, hauria de ser aconseguir que no hi hagi ciutadans sense cap tipus d’inquietud intel·lectual. Crec que una de les pitjors coses que li poden passar a una persona és patir una manca absoluta de curiositat per conèixer i de desig d’aprendre.
Per altra banda, l’Administració ha d’intentar que tothom tengui al seu abast les eines i els materials per satisfer aquests interessos. Açò implica, entre altres coses, incentivar les publicacions de divulgació i síntesi científica. Puc acceptar que el desconeixement d’una persona sobre una matèria estigui motivada per la manca d’interès personal per aquell tema concret, però crec que s’ha d’evitar a tota costa que la ignorància estigui motivada per la manca de mitjans per instruir-se.
Finalment, s’ha d’intentar que tothom entengui la importància i la complexitat de tots els àmbits del coneixement humà, més enllà de la seva parcel·la d’interès personal. Alguna vegada, tots opinam sense prou coneixement de causa, açò és inevitable. Ara bé, al llarg del darrer any, per exemple, hem hagut d’escoltar de forma habitual com persones sense cap formació científica opinaven sobre qüestions mèdiques i fins i tot desqualificaven les opinions de la comunitat científica. Hem de lluitar contra aquest menyspreu cap al coneixement, tant si va dirigit cap a l’epidemiologia, l’arqueologia o qualsevol altra disciplina seriosa.

Presentació de Becatalaiotica 2021

ImatgeLa cinquena edició del certamen cultural Becatalaiotica 2021 ja està en marxa i les inscripcions romandran obertes fins l’1 de maig. El concurs, destinat a joves d’entre 16 i 25 anys, té com a objectius donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.  La proposta més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 euros.

Aquest projecte, nascut de la mà d’Amics del Museu de Menorca, compta des de l’inici amb el suport del Consell Insular de Menorca. A la presentació de Becatalaiotica 2021, que s’ha celebrat avui 6 d’abril al poblat de Talatí de Dalt, han assistit el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; i l’equip organitzador format per: Cecília Ligero, Maria Meliá, Biel Parreta i Carles Salort.

Durant l’acte, s’ha mostrat el vídeo promocional d’aquesta edició, una metàfora sobre el funcionament del concurs, on un cuiner (el concursant) ha de crear un plat original partint de la tradició que després els comensals (el públic) hauran d’avaluar. Una manera de suggerir que Becatalaiotica consisteix en cuinar noves coses a partir de la revisió del patrimoni menorquí.



El calendari del concurs

Els organitzadors han explicat que d’entre tots els formularis rebuts abans de l’1 de maig, es seleccionaran 10 participants, que en una segona fase del concurs hauran de realitzar un vídeo d’un minut de temàtica lliure, amb l’única condició que hi aparegui Menorca Talaiòtica. Aquestes peces audiovisuals es penjaran a YouTube i podran ser votades pel públic. Els cinc més votats passaran a la fase final, on durant el mes d’octubre hauran de crear i executar un esdeveniment de caràcter lliure a un dels jaciments de Menorca Talaiòtica.

A la fase final, el públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueix una millor valoració rebrà com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

Per participar: emplenar el formulari que es troba a www.beca.menorcatalayotica.info i enviar-lo al correu electrònic beca@menorcatalayotica.info abans de l’1 de maig. 

     alt text

Espiral Producciones guanya la licitació del documental sobre Menorca Talaiòtica

Imatge
El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha adjudicat la licitació del documental sobre Menorca Talaiòtica a l’empresa Espiral Producciones, SL. L’objectiu és que aquesta peça audiovisual doni suport a la candidatura, contribuint a demostrar la seva idoneïtat per ser inscrita a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO. El valor estimat del contracte és de 66.069,28 €.

Amb seu a Mallorca, Espiral Producciones és una productora audiovisual dedicada al cinema, TV, publicitat i documentals. Per a la realització del documental de Menorca Talaiòtica, comptarà amb el següent equip:

Productora: Luisa Lagartera
Guionista: Laura Jurado
Director: Manuel Balaguer
Director de Fotografia: Agustí Torres
Arqueòloga-assessora: Amalia Pérez-Juez

El documental “La mort com coartada” (Agustí Torres), “La ciutat dels caiguts” (Manuel Balaguer), el programa informatiu d’IB3 “Panorama” (Luisa Lagartera) i la pel.lícula “Dona” (Agustí Torres) són algunes de les produccions en les quals han col.laborat els membres de l’equip.

El Consell Insular de Menorca considera imprescindible dotar a la candidatura d’un documental que plasmi el discurs de l’expedient en format audiovisual. El documental haurà de mostrar la singularitat i excepcionalitat de Menorca Talaiòtica i emocionar a l’espectador traslladant la importància que té el paisatge talaiòtic en la vida dels menorquins, gràcies al seu bon estat de conservació.

"Teníem un diamant en brut i en aquests anys s'ha polit"

ImatgeMargarita Orfila és catedràtica d'Arqueologia per la Universitat de Granada, on va exercir com a docent, així com a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat de València. La Dra. Orfila està especialitzada en el món romà i actualment és la presidenta de l'Ateneu de Maó. Ha dirigit les excavacions de Pollentia (Alcúdia, Mallorca) i la cova dels Jurats, a Calescoves (Menorca), entre d'altres.

• Com va néixer el vostre interès per l'arqueologia?
Molt senzill, vaig tenir la sort de passar els estius de la meva infantesa a Calescoves, just coincidint amb els anys en què es van dur a terme les excavacions arqueològiques de Cristòfol Veny. Va ser com un joc, cada matí amb els arqueòlegs, i de joc va acabar essent la meva professió.

• Precisament la cova dels Jurats, a la necròpolis de Calescoves, ha centrat els darrers treballs d'investigació que heu fet a Menorca. Què va despertar el vostre interès per aquest jaciment, a banda de les vivències d'infantesa?
La cova ha cridat l'atenció des de sempre a molts investigadors. Les inscripcions rupestres romanes a l'entrada, ja donades a conèixer per Joan Ramis el 1817; una gruta d'uns 20 metres de longitud segellada pels despreniments del sostre, que només deixaren espai per intervenir en un passadís lateral i part del fons de la gruta, i les evidències que no s'havia destinat a enterraments, com sí que ho van ser el gairebé centenar de coves que donen nom a la cala, eren alguns dels motius d'atracció per dur a terme una intervenció arqueològica en aquest lloc. Dedicant-me jo a l'època romana, des que vaig iniciar la meva carrera acadèmica vaig saber que algun dia investigaria aquesta cova. Era prioritari crear un equip d'arqueòlegs i filòlegs, com va ser el cas, atès que els responsables vam ser el Dr. Marc Mayer, filòleg i epigrafista de gran prestigi; la professora de la Universitat de Macerata (Itàlia) Giulia Baratta, i jo mateixa. El resultat va ser molt bo per al coneixement de les activitats culturals dels menorquins des del segle ii aC fins a mitjan segle iii dC.

alt text• Les excavacions van determinar que es tractava del primer santuari rupestre documentat en la cultura talaiòtica. Des de quan va estar en ús? Com va ser el procés que us va dur a aquesta conclusió?
Les evidències arqueològiques i filològiques van ser molt clares, com confirma la repetició d'una data en les inscripcions tallades a la roca: les "XI Kal(endas) Maias", que equival al 21 d'abril, el dia assenyalat per les fonts romanes com el dia en què Ròmul va fundar Roma el 753 aC. Una data molt important en el calendari romà, ja que no només es commemorava aquesta fundació, també era el dedicat a la deessa Palília, protectora dels naixements. Són unes dades que porten a proposar com a interpretació que som davant un santuari dedicat a aquests dos esdeveniments. És més, en l'estudi que el Dr. Mayer va desenvolupar es va poder comprovar que aquestes inscripcions estaven datades —no es va poder identificar la data en totes pel mal estat de conservació que algunes presenten—, atès que estan encapçalades per referències consulars, que és la manera d'assenyalar l'any en època romana. La més antiga, entorn de l'any 125 dC; la més moderna, propera al 230 dC.
D'altra banda, la intervenció mitjançant excavació a l'interior de la gruta va permetre determinar un ús sacre des de final del segle iii aC i seria, per tant, l'únic santuari relacionat amb la cultura talaiòtica en cova, on la comensalitat era un hàbit. També es va poder determinar que va ser freqüentat fins a final del segle iii dC, coincidint amb les dates de les darreres inscripcions de l'exterior que s'han pogut datar.

• El 2009, quan éreu responsable de la Secció d'Història i Arqueologia de l'Institut Menorquí d'Estudis, vau proposar a la secció la presentació de la primera candidatura de Menorca Talaiòtica a la UNESCO, un acord que posteriorment va assumir el Consell Insular de Menorca. Què us va impulsar a fer aquest primer pas que posaria en marxa tot el procés?
Crec que les intervencions a Cornia, amb aquest passadís al talaiot petit o l'escalinata del major, d'alguna manera em van fer reflexionar sobre la monumentalitat, la singularitat i l'espectacularitat, a més de l'increïble estat de conservació, dels béns de la prehistòria de Menorca. També la densitat de jaciments i que han perdurat i s'han fet servir d'alguna manera fins a l'actualitat. Vull recordar aquí Joan Hernández Mora i la seva frase sobre que l'arqueologia és la "història que es pot veure", i realment les nostres restes es veuen, i tant que es veuen! Quan va sortir aquest tema a la secció de l'IME, tots els membres presents en aquella reunió vam acordar que havíem d’aspirar al fet que la cultura talaiòtica de Menorca fos declarada patrimoni mundial.
D'altra banda, que a Espanya hi hagi pocs béns prehistòrics declarats patrimoni mundial per la UNESCO va ser un altre dels esperons. A més, no s'ha de deixar de banda que quan un bé, o bé seriat com és el nostre cas, rep aquesta distinció, l'anomenat turisme cultural augmenta més d'un 50 % i no és estacional. Aquests factors també van pesar a l'hora de proposar la candidatura a la Secció d'Història i Arqueologia de l’IME.

• Com a membre de la Comissió Permanent de la candidatura heu contribuït amb escrits i revisions al nou expedient que s'ha presentat recentment a la seu parisenca de la UNESCO. En què ha millorat respecte a l'anterior?
La base documental del primer dossier va ser molt important, ja hi havia una feina feta i això s’ha de destacar. El canvi més consubstancial en relació amb l'anterior és que tota la informació de l'actual expedient està enllaçada a través d'un relat, que era la mancança que tenia l'anterior, més focalitzat a presentar els béns de la candidatura en si. Crec que la tasca de Cipriano Marín és impressionant i que les col·laboracions de tots els que s'han implicat en aquest projecte tan il·lusionant han acompanyat i enriquit l'actual dossier. Tota la sèrie de reunions, tant de la Comissió Permanent, com les que s'han organitzat amb membres externs, han potenciat el resultat final d'aquest document. Diguem que es tenia un diamant en brut i que en aquests anys s'ha polit.

• Com a presidenta de l'Ateneu, quines activitats de suport a la candidatura ha realitzat l’entitat?
Doncs en aquest sentit s'han realitzat una gran diversitat d'actes en els darrers anys i en suport del primer intent de declaració: des de cicles de conferències, com el que va durar més d'un curs i va permetre conèixer els béns patrimoni de la humanitat espanyols que són arqueològics, fins a presentacions del projecte. No obstant això, cal agafar les idees al vol i segur que alguna cosa més organitzarem d'aquí a la primera meitat del 2022. Les ganes i la il·lusió per aquesta candidatura hi són!

Comença la sisena edició del cicle “Som Talaiòtics?” per donar a conèixer Menorca Talaiòtica

ImatgeEl Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca juntament amb el GOB Menorca donen un nou impuls al programa d’excursions “Som Talaiòtics?” amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la candidatura de Menorca Talaiòtica entre la població de l’illa. La primera visita serà el diumenge 7 de març a Son Catlar (Ciutadella), el gran poblat talaiòtic del ponent menorquí que destaca per conservar bona part de la murada defensiva. L’arqueòloga Majo León serà l’encarregada de guiar l’excursió. 

Què ens uneix i què ens separa amb la cultura talaiòtica? Els visitants podran conèixer en què consisteix i com s’articulen els components o àrees territorials de la candidatura. La relació dels talaiòtics amb els astres, l’agricultura, la mort o l’arquitectura completaran un viatge fascinant a l’extraordinari patrimoni que ens van llegar. 

El programa “Som Talaiòtics?” pretén que els participants no només coneguin en profunditat els jaciments, sinó també el paisatge en el qual s'insereixen. A final de gener, el Consell Insular de Menorca va entregar a la UNESCO el nou expedient de la candidatura, amb un marcat accent en l’anàlisi de la relació entre el paisatge i els monuments talaiòtics.

Les activitats són gratuïtes, però en alguns casos les places són limitades. Cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antelació a la web www.gobmenorca.com/inscripcio-excursio o trucant al telèfon 971 35 07 62

Pel que fa a les excursions que disposen de servei d’autobús per tornar al punt de partida, el servei té un cost d’entre 3 i 5 euros per persona i s’ha de pagar en el mateix moment d’agafar-lo.

Les dates són les següents:

  • Diumenge 7 de març: visita a Son Catlar (Ciutadella) amb l’arqueòloga Majo León. Servei de bus. Component 2.
  • Diumenge 11 d’abril: visita a Torrellafuda (Ciutadella) amb l’arqueòleg Ismael Moll. Servei de bus. Component 1.
  • Diumenge 9 de maig: visita a Sant Agustí (es Migjorn Gran) amb l’arqueòleg Ismael Moll. Servei de bus. Component 4.
  • Dissabte 5 de juny: visita nocturna a Trepucó (Maó) amb l’arqueòloga Elena Sintes. Servei de bus. Component 8.
  • Dissabte 18 de setembre: visita nocturna a Torre d’en Galmés (Alaior) amb l’arqueòleg Borja Corral. Servei de bus. Component 5.
  • Diumenge 3 d’octubre: visita a Son Mercer de Baix (Ferreries) amb l’arqueòloga Cristina Rita. Servei de bus. Component 3.
  • Diumenge 7 de novembre: visita a Torelló, Talatí de Dalt i Cornia Nou (Maó) amb l’arqueòleg Toni Ferrer. Servei de bus. Component 7.
  • Diumenge 12 de desembre: visita a So na Caçana (Alaior) amb l’arqueòloga Cristina Bravo. Servei de bus. Component 6. 

Podeu consultar el programa complet de visites a continuació.

Maite Mira, guanyadora del premi Becatalaiotica 2020

¿¡[AQUI]¡¿Maite Mira (Alacant, 2000) ha estat la guanyadora de la quarta edició de Becatalaiòtica 2020, una iniciativa d’Amics del Museu de Menorca que compta amb el suport del Consell Insular de Menorca (CIM). El premi és una beca d’estudis de 2.000 euros.

L’anunci de la guanyadora es va fer dissabte, 6 de febrer, a través d’un directe a l’Instagram de @becatalaiotica, amb la participació del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i el vencedor de la Becatalaiòtica 2019, Pau Canivell, qui va desvelar el nom de la premiada. Els organitzadors van aprofitar per anunciar que el període d’inscripció de Becatalaiòtica 2021 està obert fins a l’1 de maig.

Un joc de rol talaiòtic
L’alacantina va ser la primera finalista a presentar el seu projecte, “206 ANE: Un dia a So na Caçana”, el 25 d’octubre passat a So na Caçana. La proposta d’aquesta estudiant d’economia i història va ser un joc de rol en el qual es prenien decisions a força d’emprar la intuïció i els coneixements sobre el passat de l’illa. Els visitants s’havien de posar en la pell de personatges de l’època posttalaiòtica. Quan la situació sociosanitària ho permeti, Mira tornarà a Menorca per repetir el seu joc de rol.

El conseller de Cultura recordà que Becatalaiòtica “va néixer fa quatre anys com una acció de suport a la candidatura de Menorca Talaiòtica. La principal virtut que té és arribar a nous públics, sobretot joves, vinculats a la participació en temes de patrimoni històric i arqueologia”. Referent a Menorca Talaiòtica, Maria va apuntar que “ara estem en un moment dolç de rellançament de la candidatura. El 29 de gener el nou expedient va ser lliurat a París a les oficines de la UNESCO, ara venen uns mesos d’espera fins que al setembre tinguem la valoració in situ de l’inspector d’ICOMOS. El primer semestre de 2022 serà d'interès creixent i intensificació d’accions relatives a la candidatura. La Becatalaiòtica 2021, que lliurarem a principi del 2022, tindrà encara un major ressò i ens ajudarà a posicionar-nos davant la UNESCO”.

Què és Becatalaiòtica?
El primer concurs de Becatalaiòtica es va celebrar el 2017 a iniciativa d’Amics del Museu de Menorca, amb el suport del Departament de Cultura del CIM. El certamen té com a objectius donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.

La posada en escena de Becatalaiòtica té lloc a diferents jaciments arqueològics de Menorca Talaiòtica, on els finalistes (joves d’entre 16 i 25 anys) presenten un esdeveniment de caràcter lliure en el qual qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid, mentre atorgui el seu lloc just al coneixement científic. Maite Mira, María Sánchez, Mateu Tur, Guillem Andreu i Júlia Rubio han estat els cinc finalistes d’aquesta atípica edició.

El públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueix una millor valoració rep com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

"L’objectiu és preservar Menorca Talaiòtica per a les generacions presents i futures"

ImatgeCipriano Marín és un dels majors experts del món en desenvolupament sostenible insular. Coordinador de programes de la UNESCO com Starlight, RENFORUS i Biosphere Smart, ha estat promotor de nombrosos projectes d’innovació relacionats amb el turisme sostenible i l’ecologia. Entre 1992 i 2005 va ser el màxim responsable d’INSULA (International Scientific Council for Island Development-UNESCO), englobat en l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. La seva història amb Menorca es remunta a la declaració com a reserva de biosfera el 1993, de la qual va ser un dels promotors. Ara, també participa en la consecució d’una altra fita històrica per a l’illa, ja que des de 2017 coordina l’equip encarregat de reformular la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO.

• Heu dit alguna vegada que una illa ho és precisament per la seva cultura, que els insulars tenen la sensació de ser un altre univers. La cultura talaiòtica és el que fa illa Menorca?
És veritat i no ho dic jo. El 1992 la Cimera de la Terra vaticinava que les illes són un cas molt especial per al desenvolupament sostenible, ja que alberguen una immensa quantitat d’ecosistemes i espècies endèmiques, així com una extremada diversitat de cultures diferents i singulars adaptades al fet insular. D’aquesta manera, podem entendre que el binomi naturalesa-cultura és el pilar sobre el qual es construeixen els fonaments de la insularitat. En aquests termes, no tots els territoris envoltats de mar han de ser considerats com a autènticament insulars. Aquest seria el cas del Japó, on no podem dir que a les principals illes s’hagi desenvolupat una cultura netament insular, a diferència de moltes altres de les 7.000 illes d’aquest arxipèlag, o de Nova Zelanda, illes tan grans com les centrals del Japó, on els seus habitants s’autodenominen autèntics insulars, orgullosos de les seves arrels maoris.

La majoria dels insulars del planeta estan extremadament orgullosos de la seva illa i de la seva cultura local. Però no solem ser conscients que formam part d’un univers de més de 100.000 illes, habitades per almenys 500 milions de persones. Per això, en un món global cada vegada més pla, resulta essencial preservar l’enorme força conjunta de la diversitat insular, que inclou la diversitat natural i cultural. I això té molt a veure amb el marc global en el qual es presenta la candidatura de Menorca, entenent el patrimoni talaiòtic com un component representatiu i excepcional de l’herència de les cultures insulars del planeta.

Amb aquesta visió, crec que podem afirmar que els antics moais fan encara més illa Rapa Nui en termes culturals, de la mateixa manera que la gran base aeronaval fa menys illa Guam, per molt aïllada que estigui en el Pacífic. Seguint aquesta idea, la pervivència de les restes de la cultura talaiòtica no només fan més illa Menorca, sinó que són un element aglutinador de la seva identitat cultural. Podríem definir-les com la cola de la història de l’illa a través del temps.

alt text• “Una odissea ciclòpia insular” és el lema del nou expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica, per què vau decidir donar-hi aquest punt èpic?
Al marge de la rigorositat tècnica i científica necessària, res impedeix que el relat d’una candidatura sigui vibrant i, a vegades, emotiu o poètic. Cal recalcar que un expedient de candidatura a patrimoni mundial no només va dirigit als experts d’ICOMOS (International Council on Monuments and Sites) o de la IUCN (International Union for Conservation of Nature) que analitzen i avaluen la proposta, sinó que es dirigeix a tota la comunitat internacional. Per això, a l’hora de comunicar el missatge, hem decidit incloure expressions que també arribin a l’ànima de la gent i no només als estudiosos de les diverses matèries que aborda l’expedient.

Sobre el lema “Una odissea ciclòpia insular”, crec que no és necessàriament grandiloqüent, sinó que s’ajusta bé al que coneixem. Parlam d’una cultura que va construir multitud d’estructures ciclòpies en un reduït territori insular de la Mediterrània. Però si només agaféssim com a referència els centenars de talaiots distribuïts per tota l’illa de Menorca, és indubtable que, per a una comunitat humana tan petita i amb pocs mitjans, va ser un esforç colossal incomparable. No és en absolut exagerat parlar d’una autèntica odissea de la pedra. Crec que també és una expressió que ret tribut a aquelles comunitats i reforça el caràcter netament insular de la proposta.

• Des de 2017 coordinau l’equip que ha reformulat la candidatura, ha estat una odissea aconseguir-ho? En què ha canviat?
Pel que fa al temps de realització, crec que ha estat una autèntica odissea aconseguir finalitzar l’actual expedient en els terminis que ens havíem marcat. Hem de considerar que les candidatures a patrimoni mundial s’han tornat infinitament més complexes i exigents en la darrera dècada, i els terminis per desenvolupar-les són més amplis que el temps esmerçat en aquesta proposta. Això hauria estat impossible sense el gran esforç col·lectiu de l’equip que ha participat en la reformulació i el decidit lideratge del Consell Insular a tots els nivells. Tampoc s’hauria aconseguit sense la cooperació permanent entre les diferents administracions, començant pel suport del Govern de les Illes Balears i incloent el paper proactiu del mateix Ministeri de Cultura. Quan tots remen en la mateixa direcció, és més fàcil aconseguir l’objectiu. També és indiscutible que comptar amb els fonaments de la proposta anterior ha estat un avantatge important.

L’aspecte més destacat de la nova candidatura és que ara no es tracta d’una sèrie de monuments aïllats representatius d’aquesta cultura, sinó que es proposa un bé seriat constituït per nou unitats territorials que integren les millors representacions de les construccions ciclòpies i els excepcionals paisatges associats, amb els quals estableixen una relació harmònica i simbiòtica.

La nova candidatura aporta també elements nous, com la dimensió astronòmica de determinats monuments i la vigorosa relació d’aquesta cultura amb el cel. Igualment, en la seva formulació s’ha afinat molt el relat d’un procés cultural divergent d’una cultura insular en la prehistòria, que crea expressions úniques en relació amb el seu entorn balear i mediterrani.

Un altre dels aspectes que més s’ha reforçat és l’anàlisi comparativa. Hem de recordar que perquè un bé sigui inscrit en la Llista de patrimoni mundial, no només s’ha de demostrar l’excepcionalitat i singularitat d’aquest i els seus elements, sinó el més important: que contribueixi al fet que la llista sigui més representativa. És a dir, que la proposta serveixi per omplir buits que completin el gran llegat cultural de la humanitat. I això es demostra a través de l’anàlisi comparativa amb altres béns inscrits o no inscrits en la llista. En aquest sentit, estic convençut que s’ha aportat un relat convincent del nivell de representativitat de les expressions d’aquesta cultura insular en el marc de la Mediterrània i de les illes del món, i s’ha recordat un cop més l’escassa representació de la prehistòria de les illes en la Llista de patrimoni mundial.

Finalment, convé indicar que la nova proposta ha enfortit i presentat un pla de gestió molt detallat i convincent, que parteix d’un diagnòstic exhaustiu de l’estat de conservació.

• Per a vós, quins són els atributs que fan excepcional aquesta candidatura?
Lògicament en essència són els mateixos que sustenten la nostra proposta de valor universal excepcional per a Menorca Talaiòtica. A banda d’alguns aspectes que ja he mencionat, en primer lloc destaca l’extrema quantitat i densitat de jaciments prehistòrics de tot tipus que han sobreviscut a Menorca. A això s’hi suma la diversitat d’expressions presents, tant funeràries com habitacionals o defensives, incloent-hi obres hidràuliques i mineria. Per cert, amb un nivell de protecció inaudit en relació amb altres territoris, l’illa BIC, com li agrada dir al conseller Miquel Maria Ballester. Aquesta extrema densitat i diversitat de vestigis del passat permet conèixer en detall l’evolució d’aquesta cultura, i fan del bé proposat una finestra excepcional a la prehistòria, un autèntic llibre obert on llegir el passat d’una odissea insular.

En segon lloc, la proposta defensa que, malgrat la limitació de recursos, aquelles comunitats humanes van ser capaces de generar obres ciclòpies excepcionals, úniques i exclusives d’aquesta illa, com és el cas de les navetes funeràries, les monumentals cases circulars o els irrepetibles santuaris de taula. Juntament amb els singulars talaiots menorquins i el colossal esforç que va suposar-ne la construcció, constitueixen els principals atributs arquitectònics que transmeten el valor del bé proposat. Considerant, a més a més, el valor excepcional en el marc de l’astronomia cultural d’alguns d’aquests monuments.

En tercer lloc, s’ha de considerar que aquests monuments han marcat indeleblement el paisatge de l’illa durant els darrers 3.000 anys, i han conviscut amb generacions de menorquins al llarg de la seva història. Però el més significatiu és que s’insereixen avui en un paisatge extraordinàriament ben conservat, que caracteritza el tradicional agroecosistema menorquí. En aquest paisatge en mosaic tan singular es desplega la increïble malla de paret seca que resguarda els vestigis del passat i manté l’esperit dels jaciments arqueològics. El més destacat és que es tracta d’un paisatge viu i viscut, a diferència de la majoria de llocs arqueològics. Així, som davant un dels paisatges monumentals i arqueològics més rics i singulars del planeta en termes comparatius. 

alt textUna carrera de fons

• Ja estam en plena cursa per a la nominació. Lliurat ja l’expedient a París, què ens espera a partir d’ara?
Tot i que preparar l’expedient final de nominació, amb tots els passos que s’han aconseguit fins avui, ha estat la tasca més llarga i complexa, encara queda un bon tros de camí per fer. A final de gener, el Ministeri de Cultura va remetre l’expedient definitiu al Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO a París. A partir d’aquest moment, la proposta comença a ser analitzada pel Panell d’Experts de l’ICOMOS i, eventualment, per experts de la IUCN. Durant aquest procés d’anàlisi, es pot recórrer fins i tot a informes d’experts independents. 

Tenint en mà les primeres conclusions del Panell d’Experts, la tardor de l’any en curs tindrem la missió d’avaluació in situ. La funció d’aquesta missió és comprovar sobre el terreny la consistència de la proposta, així com analitzar detalls, disconformitats i aspectes específics de l’expedient, a més de recopilar informació suplementària. Abans de final d’any, l’ICOMOS emetrà un informe intermedi i, posteriorment, mantindrà una reunió amb els responsables de la candidatura a la seu de París. L’informe definitiu de l’ICOMOS no es coneixerà fins un mes abans de la celebració del Comitè del Patrimoni Mundial, que està previst que se celebri a Kazan (Rússia) entre juny i juliol de 2022. Finalment, els representants dels estats membres del Comitè del Patrimoni Mundial seran els que tindran la darrera paraula sobre la inscripció en aquesta sessió, sempre considerant les recomanacions d’ICOMOS. 

Tot això ho dic en condicional, ja que totes les previsions de terminis poden variar en funció de la pandèmia. De fet, el 2020 el Comitè no es va poder reunir a la Xina, com estava previst.

• La inclusió de Menorca Talaiòtica en la Llista de patrimoni mundial és un fi o un mitjà?
Sempre he dit que l’objectiu d’una nominació no ha de ser ni pot ser només obtenir la inscripció en la llista. Per molt prestigiós que sigui aquest reconeixement, ha de ser considerat com un mitjà més en el procés de salvaguarda d’aquest llegat excepcional. L’objectiu fonamental és preservar Menorca Talaiòtica per a les generacions presents i futures. Es tracta més d’assumir i reconèixer aquesta responsabilitat que d’obtenir un títol.

Tant si s’aconsegueix la inscripció com si no, hem de considerar que el més important és que el procés d’inscripció mateix ha permès assentar les bases d’una estratègia sòlida i a llarg termini per preservar aquest patrimoni comú. Una estratègia que se sustenta en el reconeixement dels menorquins mateixos com a garants del seu patrimoni, i que permetrà augmentar el valor i la percepció que en tinguin els visitants.

Simplificant i salvant les evidents diferències, més aviat compararia una nominació amb les certificacions d’excel·lència que estan tan de moda. El més significatiu d’una certificació per a una activitat o empresa no és només obtenir el label, sinó el manteniment dels processos de millora continuada que permeten mantenir-lo i avançar en l’excel·lència de productes i serveis.

• Com pot influir una possible declaració de patrimoni mundial en el desenvolupament
sostenible de l’illa?alt text

Voldria recordar que, ja fa més de dues dècades, la declaració de Menorca com a reserva de biosfera recollia quelcom innovador en aquell temps. Menorca no només va ser la primera illa a apostar per integrar la totalitat del territori com a reserva de biosfera, sinó que a més postulava que el patrimoni cultural de l’illa (en especial el prehistòric) constituïa un element clau del desenvolupament sostenible. Això és el que afirmava Menorca just abans que, per primera vegada, la Cimera de la Terra de 1992 encunyés definitivament el terme “desenvolupament sostenible”. Record perfectament que això va causar gran controvèrsia en el Programa MaB de la UNESCO, ja que llavors el desenvolupament sostenible era sinònim exclusiu de medi ambient i àrees protegides. Si es parlava de cultura i patrimoni era només per mencionar les poblacions indígenes de territoris remots. En aquells moments, medi ambient era una cosa i patrimoni cultural una altra ben diferent.

En aquest sentit, entenc que l’eventual incorporació de Menorca Talaiòtica a la Llista de patrimoni mundial no fa més que posar la cirereta al pastís d’un concepte pioner d’illa i sostenibilitat que es va gestar els anys noranta. Menorca s’avançava vint anys a la política actual de la UNESCO, que considera el patrimoni cultural com una pedra angular del desenvolupament sostenible, i que ara s’inclou en els actuals Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Dit això, quan es parla de l’impacte d’una declaració de patrimoni mundial en el desenvolupament del territori, el més freqüent és recórrer al tòpic dels beneficis derivats d’un major poder d’atracció per als visitants, és a dir, l’increment de turistes. Però aquest no és exactament el cas d’aquesta illa. Menorca és i ha estat una destinació turística consolidada, i tots esperam que ho continuï essent després de la pandèmia, amb una estratègia clara de sostenibilitat. En aquest context, el que sí que es podria afirmar és que la posada en valor del patrimoni talaiòtic i la seva eventual inscripció en la llista podria redundar en l’enfortiment de la dimensió del turisme cultural, en una major qualificació i diversificació de l’experiència turística i en una major desestacionalització, factors tots els quals importants en termes de sostenibilitat de la destinació.

En qualsevol cas, és indubtable que si Menorca Talaiòtica s’inscrigués en la Llista de patrimoni mundial, formaria part d’aquest exclusiu club de la UNESCO. La inscripció tindria un efecte palpable en el posicionament i imatge de l’illa a escala internacional en termes de sostenibilitat i responsabilitat patrimonial. En el món actual, aquest valor intangible és extremadament valuós i repercutiria en totes les àrees d’activitat. Per acabar, no hem d’oblidar que tant els llocs de patrimoni mundial com les reserves de biosfera de la UNESCO són territoris cridats a treballar en xarxa, cosa que brinda enormes possibilitats de cooperació efectiva. És a dir, es tracta de compartir per competir i posicionar-se estratègicament, tant en termes de sostenibilitat com de conservació del patrimoni.

Menorca Talaiòtica al programa radiofònic «Marca España»


Menorca Talaiòtica protagonitzà el dimarts 12 de gener el programa «Marca España» amb una entrevista al conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, que va fer un repàs dels punts clau de la nova candidatura a patrimoni mundial de la Unesco. Conduït per la periodista Lola Plaza, «Marca España» és un dels programes més populars de Radio Exterior, emissora internacional de Radio Nacional de España.

La gran densitat de restes arqueològiques –més de 1.500, que fan de Menorca el lloc habitat amb major densitat de jaciments prehistòrics del món–, l’harmoniosa convivència dels monuments amb l’activitat humana i el seu bon estat de conservació van centrar bona part de la conversa al voltant de la nova candidatura. Articulada en nou àrees territorials o components que expliquen els diferents models d’assentaments a l’illa i agrupen els jaciments més singulars de la prehistòria menorquina, la candidatura també posa en valor el seu paisatge associat. Aquesta va ser una de les recomanacions del Consell Internacional de Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) el 2017 per millorar la candidatura, tal com va recordar Maria. El conseller explicà per què aquests components es concentren al sud de l’illa: «Té a veure amb la geologia, el sud de Menorca és de pedra calcària, on hi ha més aigua, i és on es va produir una major afluència d’assentaments».

Precisament aquesta pedra calcària no és un dels motius del bon estat dels béns: «No és un tipus de pedra gaire resistent. Molts jaciments estan enterrats al camp i això ha ajudat a la conservació, perquè s’ha evitat l’erosió pel vent i la pluja. En les excavacions surten a la llum monuments en molt bon estat. Set taules de les 32 localitzades estan dretes, un fet excepcional tenint en compte l’antiguitat que tenen. Hi ha uns 300 talaiots a tota l’illa, la part superior pot haver patit desperfectes, però en la majoria dels casos la base continua perfectament visible i en tot el seu diàmetre», segons Maria.

La bona convivència de la població local amb els jaciments també té molt a veure amb el seu bon estat: «No hi ha vandalisme. De fet, quan se n’ha produït algun cas, com la pintada a la naveta des Tudons el 2017, hi ha hagut una onada d’indignació dels menorquins, cosa que demostra la implicació i identificació dels locals amb el seu patrimoni», explicà el conseller. La possible inclusió de Menorca Talaiòtica a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO el 2022 serà un premi a tot aquest esforç: «Si ho aconseguim, serà un reconeixement a la feina, de vegades inconscient, de generacions de menorquins per conservar els monuments. Per mi, en primer lloc serà un compromís per traspassar aquest patrimoni a les generacions futures en millors condicions de les que l’hem rebut. Això significa potenciar la investigació, la conservació i la prevenció», reflexionà Maria.

Aquest any és té una importància cabdal per al futur de la candidatura. El primer de febrer vinent el Ministeri de Cultura entregarà l’expedient a la seu de la UNESCO a París, i el mes de setembre es desplaçarà a Menorca una comissió d’ICOMOS per valorar la candidatura in situ. «Si tot va bé, el gener de 2022 tindrem l’informe provisional d’ICOMOS, al maig el definitiu, i esperem que el mes de juliol de l’any que ve puguem celebrar la inscripció a la llista de patrimoni mundial», explicà el conseller de Cultura.



 

La nova hipòtesi sobre els recintes de taula al programa SER Historia

La nova hipòtesi sobre els recintes de taula menorquins proposada pels arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo va centrar bona part del darrer programa de SER Historia, emès el 3 de gener. Ferrer i Riudavets van ser els encarregats d’explicar la seva proposta d’interpretació d’aquests espais religiosos, publicada fa uns mesos a la revista especialitzada en història i arqueologia Complutum, editada per la Universitat Complutense de Madrid. 
 
A l’article “Puertas hacia el mundo simbólico: una nueva propuesta interpretativa acerca de los recintos de taula de Menorca”, els autors estudien el paral·lelisme entre les estructures dels recintes de taula i de les cases de la mateixa època —el talaiòtic final— i arriben a la hipòtesi que les taules serien una porta simbòlica entre el món dels vius i el món dels déus.  
 
Paral·lelismes amb les cases del talaiòtic final
Entrevistats per Nacho Ares, conductor del conegut programa radiofònic, els dos arqueòlegs van detallar les seves investigacions sobre aquests recintes, que com recordava Ferrer són una de les peculiaritats que fan única la cultura talaiòtica menorquina. “Avui en dia, ningú posa en dubte que aquests recintes eren santuaris. A les excavacions s’han trobat figuretes de déus (com la de la divinitat egípcia Imhotep descoberta a Torre d’en Galmés o el brau de bronze de Torralba d’en Salort). També han aparegut restes de menjar i banquets que indiquen que s’hi feien celebracions relacionades amb les divinitats”, explicà Riudavets. 
 
El paral·lelisme entre l’estructura dels recintes de taula i la de les cases del talaiòtic final els va portar a la idea de casa de les divinitats i casa dels mortals: “En aquest context, la taula ocupa una posició anàloga a la que ocupa dins les cases la porta que dona accés a l’habitació principal. Aquí és on plantejam que la taula seria una porta simbòlica, una connexió entre el món dels vius i el més enllà”, segons Ferrer. 
 
Aquesta idea de falses portes relacionades amb el món religiós i simbòlic és relativament habitual a la Mediterrània protohistòrica, tal com apuntava l’arqueòleg: “En tenim exemples al món etrusc, a Sardenya i fins i tot al món romà. També les falses portes egípcies, el cas més conegut. A l’article també feim un estudi estadístic en què comparam les proporcions de les portes i les taules i arribam a la conclusió que existeix una correlació entre les proporcions mètriques dels dos elements”.  

Com van arribar a aquesta conclusió? 
Curiosament, no va sorgir de l’observació d’una taula ni una casa del talaiòtic final, sinó arran de les excavacions d’un edifici del talaiòtic inicial al jaciment de Cornia Nou, el període anterior a les taules. “El doctor Lluís Plantalamor ja havia proposat que podia ser un antecedent dels recintes de taula”, va comentar Ferrer. “Externament, recorda un recinte de taula, però la distribució interna és molt diferent. En un moment donat, ens vam adonar que en aquest edifici la posició de la porta que separa el primer àmbit del segon és equivalent a la que ocupa la taula en els recintes de taula. A partir d’aquí vam estirar el fil i, analitzant les cases del talaiòtic final, vam veure que hi havia, des del nostre punt de vista, més coses que quadraven”, afegí l’arqueòleg.
 
Escolta el programa sencer aquí
 

Oferta de contracte menor per a la redacció del pla de comunicació de la candidatura Menorca Talaiòtica

ImatgeEl Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports treu a licitació la redacció d’un pla de comunicació per donar difusió a la candidatura Menorca Talaiòtica. La presentació davant la UNESCO ja és una realitat i a partir de l’any 2021 s’inicia el procés d’avaluació amb vista a la possible inscripció a la llista de patrimoni mundial el juliol de 2022.

Per assolir aquest reconeixement, s’ha de preveure una important tasca de comunicació. La planificació d’accions de difusió que ens ajudin a arribar a tots els públics i àmbits geogràfics s’ha de plasmar en un pla de comunicació, la redacció del qual sobrepassa els mitjans humans i tècnics amb què compta el Servei de Patrimoni Històric.

El Consell Insular ha de dur a terme una feina de difusió amb actuacions de tot tipus dirigides al major espectre de públics possible. La població de Menorca, des dels fillets en edat escolar fins a les empreses i associacions de l’illa, ha de ser un dels principals receptors per tal que hi hagi un coneixement de la candidatura i que s’involucri en la seva conservació i manteniment futurs. Tampoc es pot descuidar la difusió de la candidatura Menorca Talaiòtica tant a escala nacional com internacional. Les accions proposades ens han de permetre obtenir la màxima projecció possible.

S’ha de tenir en compte que algunes de les propostes que s’han de fer dins el pla de comunicació ja estan en marxa actualment: xarxes socials, campanyes de publicitat en tot el territori insular i altres. Tot i així, han d’estar reflectides dins aquest pla per poder desenvolupar les noves propostes.

Objectius
Difusió general de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.
Donar a conèixer què significa ser patrimoni mundial.
Informar sobre el contingut de l’expedient de Menorca Talaiòtica.
Involucrar la ciutadania i les empreses en la candidatura de Menorca Talaiòtica.
Difusió de Menorca Talaiòtica entre diferents tipus de públic:
- Població de Menorca
- Empreses i associacions de Menorca
- Administracions públiques
- Mitjans de comunicació (locals, nacionals, internacionals)
- Àmbit escolar i acadèmic
- Turistes
Difusió de Menorca Talaiòtica a diferents àmbits:
- Local
- Nacional
- Internacional

Tasques
Redactar el pla de comunicació de la candidatura Menorca Talaiòtica.
Planificació d’activitats per als diferents tipus de públics destinataris.
Planificació d’activitats per a l’àmbit local, nacional i internacional.
Les activitats a desenvolupar han d’estar sempre relacionades amb la candidatura Menorca Talaiòtica, i han de garantir un impacte social demostrable (mitjançant estudis d’assistència), tant pel que fa a les accions de les plataformes digitals de Menorca Talaiòtica com a la programació proposada d’activitats presencials.
Els suports i mitjans per desenvolupar les accions han de ser diversos per poder garantir arribar a diferents tipus de públics.
Les accions han de tenir en compte els diferents tipus de públics i l’àmbit on s’han de desenvolupar i han d’incloure:

  • Campanyes publicitàries (aeroport de Menorca, ports i transport públic)
  • Xarxes socials oficials de la candidatura
  • Pàgina web oficial de la candidatura
  • Articles a revistes de difusió i a revistes científiques
  • Conferències
  • Exposició
  • Activitats didàctiques i participatives per a grups escolars i per al públic en general
  • Marxandatge
  • Activitats de difusió i comunicació proposades en el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica
  • Propostes de qualsevol altre tipus d’accions que compleixin amb la finalitat del contracte
  • Planificació temporal de les feines de manera creixent per garantir-ne la major repercussió.
  • Cronograma de la proposta d’accions a desenvolupar fins a l’octubre de 2022.
  • Estimació econòmica aproximada del cost de les activitats proposades.
  • La coordinació amb el Consell Insular de Menorca es farà a través del Servei de Patrimoni Històric del CIM. La coordinació suposarà reunions que podran ser a petició de qualsevol de les dues parts, sempre que el Servei de Patrimoni Històric ho consideri necessari.

Característiques bàsiques de l’execució del servei
Les persones o empreses que presentin una proposta a aquesta oferta hauran d’emprar els seus propis mitjans per a l’execució del servei.
Es considera inclosa en el preu del servei tota l’aportació de recursos tècnics i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les tasques descrites.
L’esmena de deficiències que es detectin al llarg de la realització del servei es consideren incloses en l’oferta.

Personal afecte al servei
Per aquest contracte es requereix que el personal disposi dels requisits següents:

- Publicitat: ha d’estar en possessió de la titulació de Grau en Publicitat i Relacions Públiques o Màrqueting o equivalent.

- Gestió cultural: ha d’estar en possessió d’un grau o llicenciatura junt amb un màster en gestió cultural.

Calendari d’execució del servei
El desenvolupament del servei s’iniciarà en la data de la formalització de l'encàrrec i tindrà una durada de tres mesos. En cap cas podrà ser superior a un any ni ser objecte de cap pròrroga, tal com preveu l’art. 29.8 de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic (LCSP).

Documentació que s’ha d’aportar
Documentació acadèmica acreditativa.
Oferta econòmica.
Presentació de 3 esborranys de proposta d'accions d’acord amb les indicacions següents:
- 1 acció de difusió d’àmbit local
- 1 acció de difusió d’àmbit nacional
- 1 acció de col·laboració entre la candidatura de Menorca Talaiòtica i el teixit empresarial de l’illa
Es valorarà la creativitat, viabilitat i pertinència de les propostes, que hauran de ser desenvolupades en 1 pàgina DIN A4.
Relació d’encàrrecs semblants realitzats pels professionals o empresa amb la corresponent documentació acreditativa. Es valorarà l’experiència concreta d’encàrrecs semblants a l’objecte d’aquest contracte.

Per a més informació sobre aquesta oferta podeu dirigir-vos al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca: 971 36 07 93 o
joaquin.pons@cime.es.

Presentació del cinquè llibre de la col·lecció Sitjot sobre Torralba d’en Salort

ImatgeEl llibre Torralba d’en Salort. Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca, cinquena monografia de la col·lecció Sitjot, es va presentar el 3 de desembre al Museu de Menorca amb la participació del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i les dues autores, les arqueòlogues Cristina Bravo i Irene Riudavets. L’edició compta amb una introducció del també arqueòleg Antoni Ferrer. La col·lecció Sitjot té com a objectiu difondre la riquesa del patrimoni històric i arqueològic menorquí entre un públic no especialitzat. Amb un marcat caràcter divulgatiu, però sempre respectant el rigor científic, aquestes monografies incorporen il·lustracions i altres recursos visuals per fer més entenedora la informació.

Durant la seva intervenció, el conseller de Cultura va destacar la importància d’aquesta publicació: “Feia falta una monografia sobre els recintes de taula, únics al món i una de les manifestacions més característiques de la cultura talaiòtica menorquina”. Miquel Àngel Maria va remarcar que les dues autores són arqueòlogues i gestores del poblat de Torralba amb la seva empresa Nurarq: “Ara més que mai veim la necessitat de diversificar l’economia menorquina, i un dels vectors ha de ser el sector quaternari, on s’inclou la cultura i la gestió del patrimoni cultural. Un model de gestió com el de Nurarq ajuda a demostrar que no només és una activitat cultural important, també econòmica”. El fet que les dues autores formen part des de l’any 2015 del projecte d’excavacions al recinte de taula de sa Cudia Cremada i els seus treballs de recerca a Torralba d’en Salort els atorga autoritat científica per parlar d’aquests peculiars recintes talaiòtics i les interpretacions que en fan els investigadors avui dia.

El món dels recintes de taulaalt text
A Torralba d’en Salort. Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca els lectors podran descobrir el món d’aquests singulars monuments que només poden trobar-se a Menorca. Actualment, es documenten amb seguretat un total de 31 recintes de taula a l’illa. Construïts durant l’edat de ferro, van estar en ús fins al final de la conquesta romana de Menorca, cap al 123 aC.

A banda d’una introducció a la prehistòria de Menorca, en aquesta publicació trobam un recorregut per les diferents intervencions arqueològiques a recintes de taula, les seves característiques arquitectòniques i els cultes religiosos i rituals associats. Finalment, les autores se centren en el poblat de Torralba d’en Salort, amb una detallada descripció dels seus principals punts d’interès i la història de la investigació sobre el poblat. Aquests treballs de recerca inclouen els realitzats des de 2018 per l’Associació d’Amics de Torralba, que han permès retornar la monumentalitat al conjunt.

Com a curiositat de l’edició, Cristina Bravo va destacar les imatges del poblat dels anys 70 del segle passat aportades per Salvatore Trento, un arqueòleg nord-americà que va participar en les excavacions realitzades per William Waldren i Manuel Fernández-Miranda. Trento, llavors un estudiant, va ser qui va trobar el famós brauet de bronze de Torralba, que està exposat al Museu de Menorca.

Els altres quatre títols de la col·lecció
La col·lecció Sitjot es va inaugurar el 2018 amb la monografia Torre d’en Galmés. Control del territori a la Menorca prehistòrica, una actualització del llibre del mateix títol que va publicar el Consell Insular de Menorca l’any 2007. En aquesta nova edició, també a càrrec dels arqueòlegs Carmen Lara, Joaquim Pons, Gustau Juan i Antoni Ferrer, es presenten les novetats extretes de les excavacions realitzades a Torre d’en Galmés fins al 2018.

A La naveta des Tudons. Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca, de l’autor Simón Gornés, s’hi recullen els coneixements actuals sobre aquest tipus d'edificis, exclusius de Menorca. Un altre dels volums està dedicat també als rituals funeraris, però amb una visió transversal, que abraça bona part de la prehistòria i la història de l'illa. Aquest llibret, que du per títol Que la terra et sigui lleu. Una història de la mort a Menorca, està basat en l'exposició que es pot veure actualment a Can Saura (Ciutadella). Les autores són Elena Sintes i María José León.

El títol Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l'edat del bronze a Mallorca i Menorca està igualment relacionat amb una exposició. En el llibre es donen a conèixer les noves dades recollides a les excavacions dels assentaments de Cala Morell (Ciutadella) i sa Ferradura (Manacor). Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas en van coordinar l’edició.

On es poden trobar les monografies de Sitjot
Aquestes monografies es publiquen en tres idiomes: català, castellà i anglès. L'objectiu és que puguin resultar d'interès no només per als menorquins, sinó també per als turistes que arriben a l'illa, especialment per als que visiten els museus i jaciments arqueològics. La monografia sobre Torralba estarà disponible al Museu de Menorca, a Can Saura i al punt d'informació i control de visitants d'aquest jaciment. L'edició d'aquests llibres compta amb el suport de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears.

Licitació: Documental Menorca Talaiòtica

ImatgeEl Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, ha publicat la licitació d’un documental sobre Menorca Talaiòtica que doni suport a la candidatura, contribuint a demostrar la seva idoneïtat per ser inscrita a la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO. El valor estimat del contracte és de 66.069,28 €.

El Consell Insular de Menorca considera imprescindible dotar a la candidatura d’un documental que plasmi el discurs de l’expedient en format audiovisual. La combinació dels diferents paisatges de l’illa amb les restes monumentals conservades és un valor que s’ha de poder transmetre mitjançant aquest suport. El documental haurà de mostrar la singularitat i excepcionalitat de la Menorca Talaiòtica i emocionar a l’espectador traslladant la importància que té aquest paisatge talaiòtic en la vida dels menorquins, gràcies al seu bon estat de conservació.

Principals característiques del documental:

  • Durada: 26-30 minuts.
  • Documental de tipus expositiu, informatiu i didàctic. Ha de ser rigorós alhora que amè i estèticament molt atractiu i cuidat.
  • Per dur-lo a terme es comptarà amb la documentació de la investigació prèvia realitzada pel grup de treball de Menorca talaiòtica del Consell Insular de Menorca i amb la seva supervisió tècnica.
  • El documental exposarà el seu argument acompanyat d’una veu en off, plans recurs per reforçar l’exposició i entrevistes de testimonis. Les persones a entrevistar seran indicades per l’organisme convocant a la formalització del contracte i les entrevistes tindran lloc a Menorca.
  • El documental haurà de comptar amb preses aèries realitzades amb dron/RPAS, que haurà de complir la legislació vigent.
  • Inclourà, al llarg del seu metratge, diverses peces d’animació 3D que recreïn monuments talaiòtics. La duració total de suma de les mateixes serà d’uns 3 minuts aproximadament. El metratge animat s’haurà de presentar a més de manera independent, per poder ser utilitzat separadament del documental.
  • Tant el documental com la peça animada inclouran, en els seus crèdits finals els logos i noms de les institucions que l’òrgan de contractació indiqui al contractista.
  • Idiomes (locució i subtítols): Català, Castellà i Anglès. Les combinacions d'àudio i subtítols seran indicades per l'òrgan de contractació a la formalització del contracte.
  • Àmbit de difusió: territori il·limitat, tots els suports i drets.
  • Termini d’execució del projecte: 213 dies des de la signatura del contracte.
  • Format del rodatge: 4k o superior.
  • Materials a entregar pel contractista:
    • Suport d’entrega documental: Pendrive o disc dur, DCP, Blue Ray i 5 còpies en DVD.
    • Suport d’entrega de la peça d’animació: Pendrive o disc dur.
    • Especificacions de format i relació d’aspecte: 25p 4K RAW (3840x2160);16:9. Format d’entrega de vídeo: AVI, MOV, H264 y MP4. Format d’entrega d’audio: WAV.
    • Arxiu independent amb la banda sonora en format WAV.
    • Altres materials:
      • Tràiler: Mateixes característiques tècniques que el documental.
      • Cartell (PDF, JPG, color RGB i CMYK i en PSD pe rcapes).
      • Sinopsis
      • Brochure
      • Llista de diàlegs i Audiodescripció.
      • 5 frames (resolució mínima 300ppp).
      • Caràtula, i caleta per DVD en format digital PDF, JPG i PSD per capes (resolució mínima 300ppp).
      • Fitxa tècnica i artística.
      • Relació de crèdits d’entrada i sortida.
      • Full de registre de propietat intel·lectual en el que es farà constar una relació dels directors-realitzadors i els autors de l’argument original, guions i diàlegs.
      • Relació de músiques amb indicació de títols, durada parcial, blocs, durada total autors, intèrprets, etc.
      • Declaració responsable d’haver obtingut les corresponents autoritzacions per l’ús d’imatges d’arxiu, músiques originals i en general totes aquelles obres que puguin ser objecte de protecció de propietat intel·lectual.

Eixos temàtics obligatoris
Menorca Talaiòtica es plasma en un bé cultural seriat articulat en 9 components o àrees territorials. Aquests components alberguen les construccions més representatives i millor conservades de la prehistòria de l’illa, especialment les referides a l’època de les manifestacions ciclòpies; així com els entorns d’aquests béns, on adquireixen tot el sentit i es garantitza la integritat paisatgística de la composició.

El plantejament del documental sobre Menorca Talaiòtica segueix cinc punts o eixos temàtics principals a treballar, no excloents. Estan tots relacionats entre si i així s’ha de reflectir en el documental. S’ha de crear un discurs en el que tots els eixos s’interrelacionin per obtenir una visió global, coherent i de conjunt de la candidatura a patrimoni mundial.
  1. Valor universal excepcional de Menorca Talaiòtica: L’odissea d’una cultura ciclòpia insular.
  2. Evolució històrica/Àmbit cronològic.
  3. Monuments.
  4. Materials.
  5. Paisatge.

Podeu tobar tots els detalls del contracte aquí i aquí. Per a més informació: contractacio@cime.es o 971356264.

Concessió d’ajuts per a la investigació i conservació del Patrimoni Històric del Departament de Cultura del Consell Insular

ImatgeEl Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca ha concedit els ajuts anuals per a la investigació i conservació del patrimoni històric, corresponents a cinc línies diferents, dins d’una mateixa convocatòria: intervencions arqueològiques i paleontològiques, investigació històrica, restauració, publicacions científiques i activitats de divulgació. El total dels ajuts concedits entre totes les línies és de 200.000 euros.

Els ajuts per a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques ascendeixen a 114.100 euros. Els projectes beneficiaris són:

- Projecte Modular: intervenció arqueològica a Son Catlar (VI fase), a càrrec de la Universitat d’Alacant (10.434,82 €).
- Projecte d'excavació i restauració del Torre d'en Galmés, campanya 2020, a benefici d’Amics del Museu de Menorca (12.991,70 €).
- Intervenció arqueològica a Torre d’en Galmés, campanya 2020, a càrrec de la Boston University (9.700 €).
- Intervenció arqueològica al jaciment de Cornia Nou, a benefici de l’Associació Arqueologia i Patrimoni (11.091,31 €).
- Intervenció arqueològica al jaciment de Sant Agustí, a benefici de l’Associació Arqueologia i Patrimoni (7.981,59 €).
- Intervenció arqueològica de l'edifici absidal del jaciment arqueològic de sa Pleta de sa Cudia Cremada, a càrrec de l’Associació Sa Cudia Cremada Fieldschool (9.933,81 €).
- Intervenció arqueològica a la zona exterior del recinte de taula de Torralba d'en Salort, a benefici de l’Associació d'Amics de Torralba (7.135,07 €).
- Intervenció i restauració as Coll de Cala Morell, 2020, a càrrec de l’Associació d'Amics des Museu d'Història de Manacor (11.661,43 €).
- Projecte arqueològic de sa Mitja Lluna (illa d'en Colom, Máo), a càrrec de la Universitat de les Illes Balears (8.430,78 €).
- Intervenció arqueològica i camp de treball a la zona central del poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, a benefici de l’associació Menorca Heritage Recovery (9.640,11 €).
- Prospecció subaquàtica de la costa nord de Menorca compresa entre la badia del port de Sanitja a Cala Tirant, a benefici de l’Associació Sanisera (7.860,66 €).
- Programa d’excavació de la campanya 2020 en el jaciment romà de Sanisera, a càrrec de l’Associació Sanisera (7.238,72 €).

Ajuts per a investigacions històriques, arqueològiques i paleontològiques
Pel que fa als ajuts corresponents a la línia d’investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic, el total dels ajuts és de 25.000 euros. Les propostes aprovades són les següents:

- Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019), a benefici de Xavier Jiménez González, Catalina Bosch Cardona, Joan Josep Matas Pastor, Jordi González Vidal i Elisabeth Ripoll Gil (5.000 € ).
- Catalogació, identificació i elaboració d’una monografia sobre els materials educatius històrics recollits en arxius públics i privats a l’illa de Menorca, a càrrec de Pere Alzina Seguí (5.000 €).
- Catalogació dels ponts històrics de Menorca, a benefici de Joan Pons Alzina (5.000 €).
- Catalogació i sistematització del fons d’assumptes judicials i penals de l’arxiu del Museu Històric Militar de Menorca (Es Castell) relacionats amb la penitenciària de La Mola, a benefici de Carlos de Salort Giménez (5.000 €).
- Inventari, catalogació i digitalització de l’arxiu privat d’Antoni Pons Melià, a benefici de Miquel López Gual de Torrella (5.000 €).

Publicacions científiques
En la línia de publicacions científiques, el total dels ajuts concedits és de 13.900 euros. Els projectes aprovats són:

- Article "El hábitat andalusí en yacimientos talayóticos: espacios domésticos de los siglos XII y XIII en dos ejemplos: Torre d’en Galmés, Menorca y Almallutx, Mallorca", a benefici d’Amalia Pérez-Juez Gil (1.500 €).
- Article "La producción metalúrgica menorquina durante el período Naviforme (ca.1600-850 cal ANE). Aportaciones de los talleres de Son Mercer de Baix (Ferreries) y Cala Blanca (Ciutadella)", a benefici de Pau Sureda Torres (1.500 €).
- Article "Elementos iconográficos en Menorca durante el segundo y primer milenios cal BC: aspectos sociales e ideológicos", a benefici d’Antoni Ferrer Rotger (1.500 €).
- Article "Menorca abans dels dinosaures: estudi dels vertebrats fòssils del Permià del jaciment de la cala del Pilar (Menorca, Illes Balears, Mediterrània Occidental).A new palaeoequatorial middle–late Permian tetrapod assemblage from Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean)", de l’Institut Català de Paleontologia (1.500 €).
- Monografia “45 años de investigación fisico-química sobre los enterramientos en cal de Menorca y Mallorca 1975-2020”, a benefici de Marcus Van Strydonck (2.800 €).
- Monografia “Muralles de la Segona Edat del Ferro a les Illes Balears”, a benefici d’Antoni Puig Palerm (5.100 €).

Ajuts a la restauració del Patrimoni Històric
La línia d'ajuts per a la restauració de béns del Patrimoni Històric té com a objectiu contribuir a la conservació del patrimoni històric de l'illa, aturant els processos de deteriorament que el posen en perill, fomentar la restauració de béns i promoure accions de conservació. El total dels ajuts és de 40.000 euros. Els projectes subvencionats són:

- Projecte de restauració del sostre que representa a Júpiter i Juno, a benefici de l’Ajuntament de Maó (10.000 €).
- Segona actuació a la Pedrera dels Cotxes – Bretxa i Mirador dels jardins, a càrrec de la Fundació Líthica-Pedreres de S'Hostal (7.500 €).
- Projecte Tors humà L.T.J. Auzoux, a càrrec de l’Associació d’Amics de l’Arxiu i Biblioteca Històrics de l’IES Joan Ramis i Ramis (2.855,60 €).
- Restauració torre de defensa de l’Illa de les Sargantanes, a Fornells (10.000 €).
- Restauració de les pilastres A6 i A8, a benefici de la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei (9.644,40 €).

Jornades i seminaris
Finalment, a la línia destinada a l’organització i realització de jornades o seminaris es destinen 7.000 euros en ajuts. Els projectes aprovats són:

- XVI Jornades d’Història Local i Patrimoni, del Fòrum 3r Mil·lenni. Centre d’Estudis Locals d’Alaior (2.000 €).
- Jornades sobre patrimoni i memòria de la guerra i la postguerra a Menorca. Cicle d’activitats: conferències, taules rodones i visites guiades, a benefici de Miquel López Gual (5.000 €).

Menorca Talaiòtica, candidata oficial d’Espanya a patrimoni mundial de la Unesco

¿¡[AQUI]¡¿Menorca Talaiòtica ja és oficialment candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco per a l’any 2022. La proclamació s’ha produït aquest matí en la darrera jornada de la 87a reunió del Consell de Patrimoni Històric, celebrat de forma telemàtica els dies 19 i 20 de novembre.

La directora general de Belles Arts, María Dolores Jiménez Blanco; la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol Socias; la presidenta del Consell Insular de Menorca (CIM), Susana Mora Humbert, i el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria Ballester, han donat a conèixer el nomenament oficial en roda de premsa. El conseller de Cultura ha agraït el suport entusiasta a Menorca Talaiòtica: “des d’aquest moment, ja no és només una proposta de Menorca, sinó de totes les comunitats autònomes i del Govern d’Espanya per representar-nos a tots davant el Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco”. La presidenta del CIM ha afegit que “aquesta candidatura representa per a nosaltres molt més que un distintiu. És un reconeixement a la nostra feina feta fins ara per la preservació dels nostres valors mediambientals, culturals i patrimonials, al mateix temps que un compromís per seguir treballant en aquesta línea”.

Un cop aconseguida la designació com a candidata oficial, el pas següent serà la presentació del nou expedient, que duu per lema “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular”, al Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco l'1 de febrer. Aquest òrgan, amb seu a París, és l’encarregat d’aplicar la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO de 1972 i, per tant, d’actualitzar la llista de béns culturals de valor únic, universal i excepcional. Amb un total de 48, Espanya és el tercer estat amb més béns inscrits a la Llista de patrimoni mundial.

Una odissea ciclòpia insular
alt textAquest nou i il·lusionant projecte de Menorca Talaiòtica basa el seu discurs en la presentació de l’odissea d’una cultura insular única atrapada entre el cel i la mar. Fonamentada en la integració i relació harmoniosa dels monuments prehistòrics en l’entorn natural de l’illa, la nova candidatura s’articula en nou àrees territorials o components, que inclouen 280 jaciments d’època prehistòrica. Això representa el 21 % dels llocs arqueològics de Menorca i una superfície de 3.527 ha (excloent la zona d’amortiment). Aquests components mostren els vestigis més destacats des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, amb l’inici de la romanització, al voltant de l’any 123 aC.

Menorca Talaiòtica constitueix així una expressió única d’arquitectura ciclòpia integrada en el paisatge viu del present, un testimoni excepcional i ben conservat de la cultura talaiòtica. Així ho ha destacat el conseller de Cultura: “El valor universal excepcional de la nostra proposta no es basa tant en l’excepcionalitat dels monuments, tot i que també tenim algunes manifestacions úniques al món, sinó en la gran singularitat que representa una illa de petites dimensions de la Mediterrània occidental on es troba un paisatge arqueològic viu, amb tres característiques que el fan realment especial: una gran densitat de béns arqueològics de la prehistòria, el seu excepcional estat de conservació i la convivència entre els béns i el seu paisatge associat amb la vida i la feina de les generacions de menorquins que han habitat l’illa fins avui”.

El Consell de Patrimoni Històric
Espanya és un dels 193 estats que, fins avui, han ratificat la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO de 1972. Com a tal, una de les missions que té és proposar nous béns del seu territori perquè siguin inscrits en la Llista de patrimoni mundial. El Consell de Patrimoni Històric és l’òrgan encarregat de fer aquesta selecció a escala estatal, després de rebre les diferents propostes de les comunitats autònomes. El Ministeri de Cultura i Esports té la intenció de celebrar la propera reunió presencial d’aquest consell a Menorca, sempre que la situació sanitària ho permeti.

Menorca Talaiòtica al XIV Encontre de Gestors del Patrimoni Mundial

ImatgeMenorca Talaiòtica ha participat avui al XIV Encontre de Gestors del Patrimoni Mundial, un fòrum anual creat el 2007 pel Ministeri de Cultura i Esports que analitza i debat sobre iniciatives i projectes de gestió dels llocs inscrits en la Llista de patrimoni mundial de la Unesco. Tot i que Menorca Talaiòtica encara no forma part d’aquesta llista, el Ministeri ha convidat la candidatura menorquina per la seva rellevància i projecció.

Sota el lema “Patrimoni Mundial i la seva gestió durant la COVID-19”, la trobada s’ha celebrat de forma telemàtica els dies 16 i 17 de novembre. La directora general de Belles Arts, M. Dolores Jiménez Blanco, i la subdirectora general de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals, Pilar Barrero García, van ser les encarregades de la inauguració.

Joaquim Pons, com a representant del Consell Insular de Menorca i coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica, i Montserrat Anglada, tècnica del Museu de Menorca, han intervingut aquest matí (17 de novembre) amb la ponència “Recomanacions per a espais patrimonials a Menorca en temps de COVID-19”. Arran de la crisi sanitària creada per la COVID-19 i la possible afectació al patrimoni de l’illa, el Consell Insular ha establert pautes informatives a diferents àmbits (biblioteques, arxius, museus i recintes patrimonials) per complir la normativa vigent en cada moment i assegurar que es respectin les mesures sanitàries. 

L’actuació del Servei de Patrimoni Històric del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca ha tingut dos vessants:
 

  • L’elaboració d'infografies adaptades a cada fase del desconfinament i la seva difusió a xarxes socials, per tal d’informar sobre les pautes a seguir en les visites a jaciments arqueològics. Posteriorment, la instal·lació de cartells amb les normes genèriques de la nova normalitat.
  • Redacció del document “Recomanacions d’actuació per a excavacions arqueològiques a Menorca a causa de la crisi sanitària de la COVID-19” conjuntament amb el Museu de Menorca. Tot i no ser un protocol oficial, aquest document estableix unes pautes perquè els equips d’investigació puguin desenvolupar la seva feina amb garanties. Les mesures proposades estan relacionades amb la prevenció sanitària, la neteja i desinfecció d’espais comuns i llocs de treball, així com pautes de protecció personal per a tots els participants en excavacions arqueològiques.

Espanya, tercer país amb més béns de patrimoni mundial
Amb un total de 48 béns inscrits en la Llista de patrimoni mundial de la Unesco, Espanya és el tercer país amb més béns declarats. Aquestes trobades anuals són un fòrum perquè representants d’administracions i institucions que gestionen llocs inscrits a la llista puguin trobar solucions comunes als problemes a què s’enfronten dia a dia.

Podeu veure la intervenció completa aquí.

Xerrada sobre el nou expedient de Menorca Talaiòtica a les XVI Jornades de Patrimoni de Menorca

ImatgeEl dimarts 10 de novembre vam donar a conèixer el contingut del nou expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO a la Biblioteca Pública d’Alaior, en el marc de les XVI Jornades de Patrimoni de Menorca. El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria; el coordinador de l’expedient, Cipriano Marín; el redactor del pla de gestió, Antoni Nicolau, i Joaquim Pons, tècnic responsable de la candidatura, van ser els encarregats de conduir aquesta animada xerrada amb el títol “Menorca Talaiòtica: una odissea ciclòpia insular”.

El conseller de Cultura va ser el primer a intervenir i va destacar en aquest nou expedient la construcció d’un relat engrescador que lliga els monuments de Menorca Talaiòtica amb el paisatge que els envolta: “Aquest és un territori mimat per la seva població, on encara podem percebre parts del paisatge tal com estaven en la prehistòria. Això dona una singularitat especial i un valor enorme a la nostra candidatura”. En el mateix sentit es va expressar Cipriano Marín: “El relat és el d’una illa atrapada entre el cel i la mar durant la prehistòria, un territori que conviu harmònicament amb aquests vestigis mil·lenaris. Menorca té un paisatge monumental viu, interconnectat amb el cel”.

Els nou components de Menorca Talaiòtica
Marín va explicar la nova articulació de la candidatura en nou àrees territorials o components, que mostren els vestigis més destacats de l’illa des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, amb l’inici de la romanització al voltant de l’any 123 aC. D’aquesta manera s’il·lustren les diferents formes d’ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos, i els processos de modelació del paisatge i els seus espais simbòlics.

Creació de l’Agència Menorca Talaiòtica
Posteriorment, Antoni Nicolau, redactor del pla de gestió, va explicar els mecanismes que es preveuen en aquest pla per garantir el manteniment i la millora dels components, les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de Menorca Talaiòtica i del seu estat de conservació, així com enfortir la relació amb la comunitat.
Per la seva banda, Joaquim Pons va presentar les bases per a la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica. Les funcions que tindrà seran elaborar propostes; promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic; dur a terme el pla de gestió, i fomentar la participació i la cooperació social, entre d’altres. El conseller de Cultura va afegir que la intenció és crear aquesta agència formalment el 2021 i que comenci a funcionar el 2022.

Si us vau perdre la xerrada, la teniu completa aquí
 

La Gran Final de Becatalaiotica 2020

ImatgeEl desenllaç de Becatalaiotica 2020 ja s’apropa! Durant el mes de novembre i principi de desembre es presentaran les quatre propostes finalistes restants d’aquest projecte cultural engegat per Amics del Museu de Menorca el 2017. Els objectius són donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics. El primer esdeveniment es va celebrar el 25 d’octubre passat.

La posada en escena de Becatalaiòtica té lloc a diferents jaciments arqueològics de Menorca Talaiòtica, on els finalistes (joves d’entre 16 i 25 anys) presenten un esdeveniment de caràcter lliure en el qual qualsevol camp de coneixement o mètode d’expressió és vàlid, mentre atorgui el seu lloc just al coneixement científic.

El públic assistent és de cabdal importància, ja que és l’encarregat de valorar l’originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. El finalista que aconsegueixi una millor valoració rebrà com a premi una beca d’estudis de 2.000 euros.

Maite Mira (Alacant, 2000), estudiant del doble grau d’economia i història, va ser la primera a presentar el seu projecte el 25 d’octubre a So na Caçana. “Menorca 206 ANE” és el títol del seu joc de rol, en el qual s’han de decidir coses a força d’emprar la intuïció i els coneixements sobre el passat de Menorca.

Les properes dates són les següents: alt text

  • Diumenge 15 de novembre a les 10 h a Trepucó
Maria González (Madrid, 1996), estudiant d’arqueologia, ens proposarà “Pasado pisado”, en què ens parlarà de les majors atrocitats comeses al patrimoni històric amb un pessic d’ironia i humor.
 
  • Dissabte 21 de novembre a les 19 h al Museu de Menorca
Mateu Tur (Eivissa, 2000), estudiant de comunicació audiovisual i teatre, presenta “Un munt de pedres i una història”. En Mateu té entre mans un projecte audiovisual, teatral i/o de docuficció sobre un viatge per la costa nord de Menorca, sobre l’amistat, les coses polides i la passió per la vida. 
 
  • Diumenge 29 de novembre a les 10 h a Talatí de Dalt
Julia Rubio (Barcelona, 1998), estudiant d’arqueologia, ens proposa “Els sentits a través del temps”. Un espectacle que, a través del folklore menorquí i dels sentits, ens convidarà a reflexionar sobre l’evolució d’un jaciment arqueològic.
 
  • Diumenge 6 de desembre a les 10 h a Torre d’en Galmés
Guillem Andreu (Menorca, 2000), estudiant d’administració i direcció d’empreses, ens explicarà, a través d’una revisió del passat, què pensa sobre l’actualitat de l’illa.


Les activitats són gratuïtes, però les places són limitades. Per apuntar-s’hi és obligatori enviar un correu a beca@menorcatalayotica.info o telefonar/enviar whatsapp al 608163934.

El Projecte Arqueològic Sant Agustí Vell tanca la seva quarta campanya d’excavacions

¿¡[AQUI]¡¿
El Projecte Arqueològic Sant Agustí Vell va tancar la seva quarta campanya d’excavacions amb la presentació el 6 de novembre dels últims avenços. Aquest poblat és conegut per la singularitat d’un dels seus talaiots, anomenat popularment “el talaiot de ses bigues de mata”, que encara conserva l’embigat d’ullastre de més de 3.000 anys d’antiguitat. En els treballs d’enguany destaquen:
 

  • La finalització de l'excavació del corredor que dona accés a aquesta construcció emblemàtica. Aquest corredor ara té un metre més de profunditat, quedant anivellat amb la porta d’entrada del talaiot.
  • Les feines a la zona frontal de l’edifici adossat a la banda sud del mateix talaiot. L’objectiu: entendre la relació entre les dues construccions i la seva funcionalitat.
  • Les restes de ceràmica feta a torn realitzada pels púnics de l'illa d'Eivissa (segles V a II a.C.) que s’han trobat en aquesta área, barrejades amb fragments de ceràmica talaiòtica. Aquest és el primer testimoni del contacte entre les cultures talaiòtica i fenicia que es troba en aquest jaciment. A més, també han aparegut llavors carbonitzades, restes de fauna domèstica.  
 
Damià Ramis i Ismael Moll, responsables d’aquest projecte impulsat per l’Associació Arqueologia i Patrimoni, van explicar que en els propers mesos s’estudiaran les restes materials recuperades per establir noves interpretacions sobre aquest conjunt. Sant Agustí Vell està situat al Component 4, que conformen els assentaments talaiòtics de la zona de barrancs del migjorn de l'illa. De les nou àrees territorials o components que articulen la nova candidatura de Menorca Talaiòtica, aquesta és la que té una major densitat de jaciments. El conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, i la batllesa d’Es Migjorn Gran, Antonia Camps, van ser les autoritats presents.
 

Presentació del nou expedient de Menorca Talaiòtica al Govern Balear

ImatgeEl divendres 23 d'octubre vam rebre la visita a Menorca de la consellera de Cultura del Govern Balear, Pilar Costa, acompanyada per la delegada de la Presidència per a la Cultura, Catalina Solivellas per conèixer el contingut del nou expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. 

Les representants del Govern Balear van ser rebudes pel conseller de cultura del Cime, Sr, Miquel Àngel Maria, la directora Insular, Raquel Marquès. Durant l'acte van poder conèixer de la mà del coordinador de l'expedient, Sr. Cipriano Martín, com el nou expedient articula la proposta de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO en nou àrees territorials que mostren els vestigis més excel·lents de l'illa que il·lustren les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i els processos de modelació del paisatge de l'illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època.
Posteriorment, Antoni Nicolau, redactor del pla de gestió, va explicar els mecanismes que es preveuen en el pla per garantir el manteniment i la millora del VUE, les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de la Menorca Talaiòtica i del seu estat de conservació, així com enfortir la relació d’aquests béns amb la comunitat. 
Per la seva banda, Joaquim Pons, tècnic de Menorca Talaiòtica, va presentar les bases per la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica que tindrà les funcions d’elaborar propostes, promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic, dur a terme el pla de gestió i  fomentar la participació i la cooperació social, entre altres.

La consellera va reiterar el recolzament a Menorca Talaiòtica i va destacat la implicació del Govern Balear en la consecució de la candidatura.


 

Oferta de contracte menor de comunicació de la candidatura "Menorca Talaiòtica" a Patrimoni Mundial

ImatgeEl Consell Insular de Menorca, a través del seu Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, promou la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial
de la UNESCO. Per a assolir aquest reconeixement, s’ha de contemplar una important tasca de comunicació en relació al bé presentat, feina que sobrepassa els mitjans humans i tècnics amb que compta el Servei de Patrimoni Històric. Es fa indispensable comptar amb mitjans que puguin executar les tasques de comunicació que es defineixen.

1. Objectius

  • Gestionar i actualitzar la web de Menorca Talaiòtica i els perfils de xarxes socials que deriven d’aquesta.
  • Redactar les notes de premsa que derivin de la candidatura Menorca Talaiòtica.
  • Elaborar materials de difusió i promoció de la candidatura Menorca Talaiòtica.
2. Funcions de cada part
a) Entitat gestora:
  • Executar les tasques definides en aquest anunci seguint les indicacions del tècnic responsable de la candidatura Menorca Talaiòtica i la direcció Insular de Cultura i Patrimoni.
  • Vetllar per la correcció estilística i lingu¨.stica, així com per l’adequació de les imatges al format de la web.
  • Coordinar amb SILME la implementació i gestió dels canvis que es puguin produir a la pàgina web de Menorca Talaiòtica a proposta del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports.
b) Serveis d’Informàtica Local de Menorca (SILME, SA)
  • Realitzar el manteniment tècnic del portal web.
  • Prestar assessorament tècnic al gestor de la comunicació de la candidatura de Menorca Talaiòtica.
  • Executar els canvis que proposi el Departament de Cultura, en coordinació amb l’entitat gestora.


b) Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de
Menorca.
  • Fer les demandes específiques a l’entitat gestora en relació als objectius establerts a l’apartat anterior.
  • Donar suport per a l'elaboració del contingut.
  • Facilitar o col·laborar en la confecció del contingut que s’ha de publicar al portal web.
  • Donar suport a les accions de difusió de la candidatura a través dels seus canals habituals de comunicació.
3. Tasques

3.1 Gestió i actualització de continguts a la pàgina web de Menorca Talaiòtica, en català, castellà i anglès.
3.2 Gestió les xarxes socials de Menorca Talaiòtica: Facebook, Instagram, Twitter.
3.3 Redacció de notes de premsa.
3.4 Disseny i gestió de concursos relacionats amb Menorca Talaiòtica a través del web i les xarxes socials.
3.5 Col·laboració en la preparació de presentacions i accions per a la difusió de la candidatura Menorca Talaiòtica (adaptació a les característiques formals i estilístiques
de Menorca Talaiòtica).
3.6 Confecció d’anuncis publicitaris per a revistes, tanques publicitàries i altres mitjans sobre la candidatura de Menorca Talaiòtica.
3.7. Confecció d’infografies informatives per als jaciments.
3.8. Participar a les reunions de coordinació que es convoquin per part del Servei de Patrimoni Històric del CIM sobre les feines de difusió de la candidatura de Menorca
Talaiòtica.
4. Característiques bàsiques de l’execució del servei
Les persones o empreses que presentin una proposta a aquesta oferta de serveis, hauran d’emprar els seus propis mitjans per a l’execució del servei.
Es considera inclòs en el preu del servei tota l’aportació de recursos tècnics i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les tasques descrites.
L’esmena de deficiències que es detectin al llarg de la realització del servei es consideren incloses en l’oferta.
5. Personal Afecte al Servei

Per aquest contracte es requereix que el personal disposi dels requisits segu¨ents:

- Periodisme: Ha d’estar en possessió de la titulació de Grau en Periodisme o equivalent (llicenciat en periodisme) A més ha d’estar en possessió com a mínim del
nivell C1 de català, i com a mínim del nivell C1 d’Anglès.
- Disseny: haurà d’acreditar titulació universitària (grau en disseny o equiparable) o professional habilitant (Cicle Formatiu de Grau Superior de la família d’arts gràfiques -
disseny)
6. Calendari d’execució del servei
El desenvolupament del servei s’iniciarà en la data de la formalització de l'encàrrec i la seva durada dependrà de la necessitat del servei, en tot cas no podrà ser superior a
un any ni ser objecte de cap pròrroga, tal com preveu l’art. 29.8 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP).
7. Pressupost
El pressupost del contracte menor de serveis serà com a màxim 15.000 € IVA exclòs. El desenvolupament del servei es realitzarà fins arribar a l’import màxim que preveu
l’art. 29.8 de la llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP). El preu hora d’aquest contracte es fixa en 22€ IVA exclòs i pagament es farà mitjançant l’abonament de factures mensuals d’import variable depenent dels serveis executats dins cada període.
8. Presentació de les propostes
La difusió d'aquesta oferta es realitzarà mitjançant el tauler d'anuncis del web del CIM. Les empreses o professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca fins 7 dies naturals a partir de la publicació al tauler d’anuncis, comptant el dia de
publicació. Les propostes s’han de presentar per una persona física o jurídica, i en cas de que sigui una persona jurídica s’ha d’indicar qui serà el responsable del contracte.
Les ofertes s’han de presentar amb la indicació “CONTRACTE MENOR DE COMUNICACIÓ DE LA CANDIDATURA «MENORCA TALAIÒTICA» A PATRIMONI
MUNDIAL”, dins el termini abans indicat, d’acord amb les indicacions segu¨ents:
a) Per mitjans electrònics, pels subjectes legalment prevists d'acord amb allò establert en l'art. 14.1 i 2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú
de les administracions públiques, al registre electrònic del Consell Insular de Menorca (www.cime.es) o a qualsevol altre registre electrònic dels establerts en l'art. 16.4 de
l'esmentada Llei 39/2015
b) També la poden presentar presencialment, d'acord amb allò establert en l'art. 14.1 de la Llei 39/2015, les persones físiques (per tal de preservar el dret de comunicar-se
amb l'Administració pública també per mitjans no electrònics) en el registre electrònic del Consell Insular de Menorca (a la Seu del CIM de Maó i a les oficines
administratives de Ciutadella) o a qualsevol altre registre i lloc dels establerts en l'article 16.4 de l'esmentada Llei 39/2015. Si algun dels subjectes obligats als quals fa referència l’art. 14, apartats 2 i 3 de la LPACAP, presenta l’oferta presencialment se’l requerirà perquè l’esmeni mitjançant la seva presentació electrònica. A aquests efectes, i d’acord amb allò establert en l’article 68.4 de la mateixa llei, es considerarà com a data de presentació de l’oferta aquella en què hagi tingut lloc l’esmena.
9. Documentació que s’ha d’aportar
a) Documentació acreditativa de la solvència tècnica del professional, equip o empresa que opta a l’execució d’aquest servei. Es valorarà l’experiència en general del professional o professionals.
b) Documentació acadèmica, es valorarà formació acadèmica que complementi els mínims exigits per participar. Es valorarà la formació complementària del
professional o professionals.
c) Relació d’encàrrecs semblants realitzats pel professional o empresa amb la corresponent documentació acreditativa. Es valorarà l’experiència concreta
d’encàrrecs semblants a l’objecte d’aquests.
10. Procediment per a l'adjudicació de l'oferta de serveis
Dintre dels 7 dies hàbils segu¨ents des de la data límit per a la presentació de propostes, es constituirà una comissió per a l’obertura i selecció de les ofertes
presentades. Aquesta comissió estarà integrada per:
  • La Directora Insular de Cultura i Patrimoni
  • Un/a tècnic/a del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports
  • Un/a administratiu/va del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports que actuarà com a secretari
La comissió, es revisarà i es comprovarà que tota la documentació requerida s’hagi presentat de manera adequada i s'escollirà la oferta que hagi obtingut més punts.

Àmbit Punts
  • Solvència tècnica del professional o empresa Fins a 40
  • Documentació acadèmica Fins a 20
  • Experiència en treballs similars Fins a 40
Total 100
Es procedirà a comunicar a totes les entitats/empreses presentades la resolució final que s'hagi pres en comissió.
Per a més informació sobre aquesta oferta, poden dirigir-se al Departament de Cultura,
Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.
CONSELL INSULAR DE MENORCA
Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports
Plaça de la Biosfera, 5
07703 Maó
Tel. 971 36 07 93
joaquin.pons @cime.es
 

Presentació de la nova candidatura de Menorca Talaiòtica

ImatgeEl patrimoni és el llegat que rebem del passat, que vivim en el present i que hem de transmetre a les generacions futures, i tot aquell patrimoni considerat de “valor universal excepcional” és el que la UNESCO vol reconèixer formalment. La candidatura Menorca Talaiòtica, compleix amb tots aquest valors i atributs excepcionals i aspira a integrar-se a la llista de patrimoni mundial l’any 2022.
El passat dia 5, el supervisor i redactor del nou expedient de la candidatura, Cipriano Marín, va presentar-lo davant l’equip de govern del Consell Insular de Menorca i els conseller de l’oposició. Aquest nou expedient articula la Menorca Talaiòtica en nou àrees territorials que mostren els vestigis materials més excel·lents de la prehistòria de l'illa corresponents al període que abasta des de la irrupció de les construccions ciclòpies a l'illa (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, en les albors del segle I aC. La diversitat territorial dels components del bé il·lustren nítidament les diferents maneres d'ocupació i ús del territori, la plasmació dels esquemes socials i religiosos i, en conseqüència, els processos de modelació del paisatge de l'illa i dels seus espais simbòlics durant aquesta època.
A l’acte, on també va intervenir el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria i el Sr. Sergio Ortega, representant del Ministeri de cultura, es va presentar també el Pla de gestió, elaborat per Antoni Nicolau,que estableix els mecanismes per garantir el manteniment i la millora del VUE, les condicions d’autenticitat i integritat dels béns de la Menorca Talaiòtica i del seu estat de conservació, així com enfortir la relació d’aquests béns amb la comunitat. 
Per la seva banda, Joaquim Pons, arqueòleg i tècnic del departament de cultura del Consell Insular, va anunciar la creació de l’Agència Menorca Talaiòtica que tindrà les funcions d’elaborar propostes, promoure la recerca, conservació, difusió, restauració i formació sobre els valors del patrimoni arqueològic, dur a terme el pla de gestió i  fomentar la participació i la cooperació social, entre altres.

Posteriorment, es va reunir la comissió permanent de Menorca Talaiòtica, per revisar diversos aspectes de l'expedient de cara a la seva redacció definitiva. 
 
El dimarts dia 6  es realitzà una segona presentació de la candidatura a la comissió assessora de Menorca Talaiòtica en un acte que es celebrà a la sala multifuncional de Es Mercadal.  

El Govern Balear col·labora amb la candidatura Menorca Talaiòtica

Imatge28 d'agost de 2020.- El Consell de Govern ha aprovat, a proposta de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, una subvenció directa per al Consell Insular de Menorca, a través de la qual, entre d'altres, es cobriran despeses de difusió i divulgació, actuacions sobre els jaciments arqueològics que formen part de la candidatura i assessories del projecte Menorca Talaiòtica.
Aquest import ja està previst en el pressupost de la Comunitat Autònoma per a l'any 2020 i implica continuar donant suport econòmic a la candidatura, tal com ja s'ha fet els darrers dos anys.

La declaració de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO suposarà atorgar un valor afegit al patrimoni històric de l'illa i de les Illes Balears en el seu conjunt. Per tant, també contribuirà a garantir la seva protecció d'una manera més efectiva.

El Consell Insular de Menorca va iniciar els tràmits per declarar la cultura talaiòtica de l’illa com a patrimoni mundial l'any 2010.
El 2013, va signar un conveni amb el Govern per tal de col·laborar en aquest projecte. Quatre anys més tard, el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS) va recomanar esmenar l'expedient, fet que va dur el Consell a dur a terme un programa d'investigació i a encarregar una sèrie de treballs específics per acompanyar la documentació oficial de la nominació.

alt text

 

Hem perdut un grup d'arqueòlegs! Ens ajudes a trobar-los?

ImatgeEls arqueòlegs de Menorca, realitzen una feina intensa d'investigació i d'estudi del nostre patrimoni arqueològic, però n'hi ha 4 que estaven tant immersos en la seva feina que s'han perdut en algún jaciment i no hi ha manera de trobar-los! Ens ajudes?  

Entre totes les persones que participin en la recerca i trobin, com a mínim, 2 dels arqueòlegs sortejarem 3 lots de llibres de la col·lecció Sitjot sobre la prehistòria de Menorca.

Com ho has de fer?

1. Segueix el perfil de Facebooki o Instagram de menorca Talaiòtica
2. Entra a la web www.menorcatalayotica.info i cerca entre les fotos que hi ha dins les fitxes dels diferents jaciments. 
2. Envia'ns un missatge privat amb el nom de 2 jaciments on hagis trobat algún del arqueòlegs perduts.
3. Deixa un comentari públic amb alguna pista (sense desvelar el nom del jaciment) i etiqueta a un amic perquè participi. 











Si vols participar en el concurs, revisa les bases legals: 

BASES DEL CONCURS: HEM PERDUT UN GRUP D’ARQUEÒLEGS! 

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca (en endavant l’organització) posa en marxa el concurs que dur per nom “Hem perdut un grup d’arqueòlegs!” i que es durà a terme a través de les xarxes socials de Facebook i Instagram de la Menorca Talaiòtica amb l’objectiu de donar a conèixer els continguts de la nova pàgina web de la candidatura: www.menorcatalayotica.info

DURADA DEL CONCURS
El concurs “Hem perdut un grup d’arqueòlegs!” tindrà una durada de 15 dies. La data d'inici serà el dijous 27 d’agost de 2020 a les 8:00h i finalitzarà el dijous 10 de setembre de 2020 a les 23:59h. Es podrà participar només en aquest període de temps. L’organització es reserva el dret a ajornar o ampliar el període de l’esmentat concurs en cas de força major, així com la facultat d'interpretar els presents termes i condicions legals.

REGLES I CONDICIONS PER PARTICIPAR
Podran participar en el concurs aquelles persones físiques majors de 18 anys amb residència a Espanya. 
L’organització ha pujat a la pàgina web de Menorca Talaiòtica www.menorcatalayotica.info un total de quatre fotos on s’hi han amagat quatre personatges que representen la professió d’arqueòleg. Els participants han d’entrar dins la pàgina i cercar la ubicació de, com a mínim, dos personatges i enviar un missatge privat a l’organització, a través del canal de Facebook o d’Instagram de la Menorca Talaiòtica, indicant a quin jaciment els han vist. Si les respostes enviades són encertades i els participants compleixen amb els requisits de participació que s’anomenen més endavant, participaran en el sorteig de tres lots de llibres de la col·lecció Sitjot, dedicada a la divulgació del patrimoni històric de l’illa.

Com participar?
1. Seguir el perfil de Facebook o Instagram de Menorca Talaiòtica
2. Entrar a la web www.menorcatalayotica.info i cercar els arqueòlegs amagats entre les fotos que hi ha dins les fitxes dels diferents jaciments. 
3. Enviar un missatge privat a través de Facebook o Instagram amb el nom de 2 jaciments on el participant ha trobat els personatges.
4. Opcional: Deixar un comentari públic amb alguna pista (sense desvelar el nom del jaciment) i etiquetar a un amic perquè participi. El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports es reserva el dret d’eliminar aquells comentaris que indiquin la ubicació dels arqueòlegs per tal de no perdre la dinàmica del joc. 

• Les bases quedaràn penjades a la web www.menorcatalayotica.info i al perfil de Facebook de Menorca Talaiòtica
• L’organització es reserva el dret a efectuar canvis en el concurs durant el seu desenvolupament, si es produís alguna causa que impedeixi dur-la a bon terme o per tal de millorar el seu avanç, així mateix es reservarà la possibilitat de rebutjar la participació d’aquells participants que no compleixin amb les normes de participació. 
• El premi es troba sotmès a la legislació fiscal vigent.

TRIA DEL GUANYADOR I MODALITAT 
El sorteig es realitzarà el dia 15 de setembre entre tots els comentaris privats rebuts als comptes de Facebook i Instagram amb la resposta correcte, mitjançant una aplicació de selecció aleatòria de 3 guanyadors. El premi consistirà en un lot de llibres de la col·lecció Sitjot. Els premis atorgats no admeten cap tipus de canvi.
Abans de fer públic el nom dels guanyadors, l’organització contactarà amb els guanyadors del sorteig per missatge privat a través dels seus perfils oficials demanant la següent informació: nom i cognoms, telèfon de contacte, DNI i correu electrònic. 
Posteriorment els guanyadors es faran públics a les xarxes socials de Menorca Talaiòtica. 
L’organització queda eximida de qualsevol responsabilitat en cas d'existir algun error en les dades facilitades pels guanyadors que impedeixi la seva identificació.

MODIFICACIÓ DE LES PRESENTS BASES
L’organització es reserva el dret d’efectuar, en qualsevol moment, qualsevol modificació, supressió i/o addiccions a les presents bases.

CAUSES DE FORÇA MAJOR
L’organització es reserva el dret d’anul·lar el concurs, quan concorrin causes de força major que així ho aconsellin, sense que això pugui ser objecte de cap tipus de reclamació.

ACCEPTACIÓ DE LES BASES I EXCLUSIONS 
La participació en aquesta acció promocional implica, per si mateixa, l’acceptació d’aquestes bases pel que fa a la resolució de qualsevol qüestió derivada del concurs i de l’elecció dels guanyadors. 
En el cas que es detectés qualsevol anomalia o se sospités que un participant està impedint el desenvolupament normal de l’acció, l’organització podrà, de forma unilateral, eliminar la participació d’aquest usuari.

DADES PERSONALS
L’organització informa que les dades dels participants s’inclouran en un fitxer de dades de caràcter personal i s’utilitzaran amb la finalitat de poder gestionar la seva participació en aquest concurs. Es garanteix a tots els participants que s’han pres les mesures tècniques i organitzatives necessàries per aconseguir la seguretat i la integritat legalment previstes per a aquests tipus de fitxers, en compliment del Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell Insular de Menorca de 17/04/2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades. En cap cas, les dades se cediran sense consentiment a altres entitats ni es tractaran amb diferents finalitats de les que es comenten en el primer paràgraf d’aquesta clàusula.

Sa Mitja Lluna, una mina prehistòrica de l'edat del bronze a l'Illa d'en Colom

ImatgeSa Mitja Lluna és un jaciment molt especial, tant per la seva singularitat, per la seva bona conservació, com per la seva ubicació. Es tracta de l'única mina de coure amb constatació d'explotació prehistòrica que s'ha documentat a les Illes Balears fins ara. A més d'això, es troba en un indret privilegiat, com és Illa d'en Colom, dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau (Maó).

Les excavacions a sa Mitja Lluna representen la culminació d'un treball fet durant els anys anteriors al seu descobriment. L'equip ArqueoUIB (Universitat de les Illes Balears) havia estat cercant evidències d'explotació prehistòrica de minerals de coure tant a Mallorca com a Menorca des de l'any 2007. L'any 2010, es localitzà el jaciment prehistòric.

Més tard, l'any 2012 i l'any 2014, un equip format per membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Sevilla (US), realitzaren dues petites intervencions arqueològiques que permeteren confirmar una cronologia de l'edat del bronze per aquesta mina i recuperar una quantitat significativa de material arqueològic en context. L'estudi d'aquests materials, així com les analítiques físico-químiques dels minerals que es poden trobar allà, han permès generar informació important sobre les estratègies de captació de recursos de les comunitats prehistòriques, no només de Menorca, sinó també de les altres illes de l'arxipèlag.

L'any 2019 s'inicià una nova etapa en les investigacions d'aquest jaciment amb un projecte a llarg termini que permetrà aprofundir en el coneixement tecnològic de la mineria d'aquest moment, així com en el coneixement de les persones que realitzaven aquestes activitats i utilitzaven aquest recurs.

A més a més, aquestes investigacions prenen especial rellevància en el marc de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. Com ja es va donar a conèixer, la candidatura ha sofert un canvi de plantejament, per requeriment d’ICOMOS, per tal de donar més valor al paisatge associat als jaciments. En aquest cas, tenim a prop la torreta de Tramuntana, que ja estava a l’anterior candidatura, però ara, amb el nou enfocament, s’ha valorat afegir les més de 500 hectàrees de l’entorn de la torreta de Tramuntana, l’Illa d’en Colom, i la làmina d’aigua que separa l’Illa d’en Colom del Terra.

Treballant a la mina
Sa Mitja Lluna és un jaciment miner que es troba a cel obert, a la vora d'un penya-segat amb forma de semicercle, orografia que dóna nom al seu topònim. Normalment, la zona a on es troben minerals, es va treballant successivament al llarg del temps, cada vegada amb noves tècniques que van esborrant els treballs anteriors. En aquest sentit, sa Mitja Lluna és un jaciment excepcional, ja que no hi ha explotacions posteriors que hagin fet malbé les evidències prehistòriques. Podríem dir que la mina es troba intacta, tal com la deixaren els darrers miners prehistòrics.

alt text
L'excavació arqueològica en extensió d'un dels runams ha posat al descobert l'existència d'una trinxera excavada en la roca, seguint probablement un filó de coure que devia córrer de forma més o menys paral·lela al penya-segat, en direcció N-S. Abans de les intervencions arqueològiques, aquesta trinxera no era apreciable, ni es podia intuir la seva presència, ja que estava totalment reblida de runam. Aquest runam s'acaramulla més enllà del nivell natural de la roca, conformant, a més, una petita elevació sobre aquests treballs i invisibilitzant-los.

Així mateix, s'ha de destacar que la zona intervinguda sembla només una petita part d'aquesta trinxera. La profunditat de la mateixa en la zona intervinguda en la campanya de 2019, encara no es pot confirmar, ja que no s'ha esgotat tota l'estratigrafia. Sembla que els treballs de mineria s'endinsen de forma irregular en la zona més Oest del subsol, mentre que la zona Est de la trinxera (la part més propera al penya-segat), el nivell de la roca mare és més alt. No és descarta l'existència de galeries o pous.

Entre el runam de mina trobam roques de quars amb minerals de coure primaris (calcopirita) i secundaris (malaquita, atzurita, etc.). Pel que fa als materials arqueològics, les intervencions han permès documentar restes ceràmiques en el context estratigràfic dels estèrils excavats al costat dels fronts de treball documentats, si bé aquesta ceràmica apareix sempre molt fragmentada, resultant molt complicada la identificació de formes. Per altra banda, les pastes i desgreixants sí que permeten atribuir una cronologia relativa que ens situa en tot moment en l'edat del bronze, sent això coherent amb els resultats de les datacions radiocarbòniques.

La presència de ceràmica no ha pogut relacionar-se per ara amb processos vinculats al tractament del mineral, per la qual cosa probablement hem de relacionar-la amb el consum d'aliments i begudes a peu de mina, ja que també s'han trobat restes de fauna.

Per altra banda, les eines de miner lítiques, són nombroses, tant en superfície com entre el material dels runams. S'han definit diversos tipus d'eines, atenent usos probables determinats a partir de les seves característiques i càlcul aproximat del pes en el seu estat inicial. La majoria d'aquestes eines estan fabricades a partir de còdols seleccionats pel seu pes, la seva forma lleugerament ovalada i la seva textura granulomètrica. Pensam que aquests es portaren d'una de les cales de l'Illa d'en Colom, la coneguda precisament com a Punta des Macs, a uns 750 m de Sa Mitja Lluna, en la qual abunden aquest tipus de pedres.

Hi ha un tipus d'eines que compten, en major o menor mesura, amb osques i modificacions puntuals i poc definides pel seu emmanegament.

Existeixen altres eines més grans, còdols que poden arribar a pesar uns 16 kg. Aquestes eines no mostren modificacions per al seu emmanegament, però sí que presenten marques d'ús o trencaments en les zones proximals i distals, provocades pel seu ús com percussors. Segurament, aquestes grans eines, eren utilitzades amb les dues mans, usant el seu pes per a colpejar i rompre la roca. Algunes d'aquestes, també presenten marques de picotejat en la seva zona ventral degut haver estat utilitzades com a morter o enclusa.

També s'han recuperat petits percussors que podrien haver estat el complement d'aquestes «encluses». Es tracta de petits còdols que tenen marques en un dels extrems d'haver-se utilitzat per picar. La grandària d'aquestes eines és apta per a usar-se directament amb una sola mà i sense emmanegar. Basant-se en aquest tipus, es va suggerir la hipòtesi de l'existència d'una fase triturat i selecció de mineral a peu de mina.

Per ara no s'han trobat assentaments estables ni construccions permanents d'aquesta cronologia a Illa d'en Colom, però no es descarta que els miners fessin campaments estacionals. Una acció d'aquest tipus és molt difícil d'identificar, ja que consistiria bàsicament en zones de descans amb infraestructures senzilles i efímeres, moltes vegades arqueològicament invisibles en superfície.

Què va suposar l'explotació d'aquesta mina menorquina per a les
comunitats prehistòriques de les Illes Balears?alt text


L'estudi d'aquesta mina, juntament amb diverses analítiques d'altres minerals de les illes, ens suggereix que el mineral procedent de Menorca podria haver tingut una participació important en l'aprovisionament de matèries primeres per a les altres illes. És important tenir en compte que, pels estudis realitzats fins ara, no sembla que sa Mitja Lluna mina fos una explotació de gran envergadura (si pensam en les mines romanes o les d'època industrial, per exemple), de manera que és molt possible que altres mines estiguessin en funcionament a l'illa de Menorca durant l'edat del bronze.

Gràcies a les investigacions de sa Mitja Lluna, altres estudis realitzats sobre peces arqueològiques de metall, mostren la possible arribada de coure de Menorca a Mallorca, i fins i tot a les Pitiüses. Dins la mateixa illa de Menorca, s'han detectat metalls possiblement realitzats amb coure autòcton, com per exemple a la necròpolis de Cova des Pas o Cova des Càrritx.

Per altra banda, tot i que parlam d'illes, s'ha de dir que Menorca i la resta de l'arxipèlag no són territoris aïllats. Està clar que totes les illes mantenien una intensa connectivitat entre elles, però també estaven connectades amb altres indrets de la Mediterrània. Les analítiques sobre metalls de l'edat del bronze també ens mostren l'arribada de matèries primeres de diferents llocs. Així, per exemple, sabem que arriba metall del sud peninsular, Catalunya, sud de França i Sardenya.

La Menorca Talaiòtica estrena portal web amb un disseny adaptat als continguts del nou expedient de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO

Imatge
La reformulació de l’expedient de la candidatura, que proposa la divisió de l’illa en àrees territorials extenses que mostren les diferents maneres d’ocupació del territori durant la prehistòria de Menorca i la incorporació dels elements paisatgístics com a element clau, han fet necessari el redisseny de la pàgina de la candidatura i la creació d’una nova web alineada amb els continguts d’aquest nou text.  
“Quan es va iniciar el projecte de candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, una de les primeres apostes del Consell va ser tenir una bona pàgina web, com una autèntica finestra oberta al món per presentar aquest projecte. Ja en aquell primer moment, l’empresa pública d’informàtica local SILME va fer una feina excel·lent, dissenyant una pàgina molt completa, amb informació acurada dels 32 monuments que formaven la sèrie candidata a patrimoni mundial, informació de les activitats i els recursos, notícies sobre el procés de gestació i supervisió de la candidatura, agenda d’activitats, i la possibilitat de fer l’adhesió a la candidatura, individual o en representació d’entitats públiques i privades, empreses, etcètera”, ha afirmat el conseller Miquel Àngel Maria. 
Així mateix, el conseller ha subratllat que “la candidatura és cada vegada menys un projecte del Consell Insular de Menorca, i cada vegada més un projecte compartit per tota la ciutadania, amb activitats i iniciatives que neixen de la iniciativa social, que és important que també tenguin visibilitat a través de la web institucional de la candidatura. Sobretot a projectes educatius i a la generació continuada de novetats sobre la prehistòria de Menorca per part dels diversos equips d’investigació que treballen a la nostra illa”. 
 
La pàgina incorpora novetats, tant pel que fa al disseny com els continguts. Pel que fa al disseny es manté el color identitari de la marca però de manera secundària s’ha fet ús d’una paleta de colors més àmplia per donar més dinamisme, contrast i diferenciació en aquesta nova etapa de la candidatura. També s’ha apostat per potenciar les imatges en formats més grans. La Menorca Talaiòtica brinda unes imatges espectaculars i les fotografies i els vídeos transmeten millor i complementen el que diuen les paraules.
Pel que fa als continguts, la pàgina compta amb uns continguts estàtics de caràcter divulgatiu sobre les diferents etapes de la prehistòria de l’illa, així com dels criteris i la descripció dels components que configuren el nou expedient. 
Amb un caràcter més informatiu i pràctic es pot accedir a fitxes de cada jaciment, amb una informació adaptada als diferents tipus d’usuaris de la pàgina, des dels visitants que volen una informació senzilla sobre la visita, a les persones que volen aprofundir una mica més en el coneixement de la Menorca Talaiòtica, fins a arqueòlegs i investigadors que necessitin accés a una informació més profunda. 
Els projectes d’investigació i excavació en curs també cobren protagonisme amb un apartat específic on es pot consultar els resultats obtinguts pels diferents equips. 
La part més dinàmica de la web ve protagonitzada pel blog i l’agenda, que pretenen donar protagonisme i difusió a les iniciatives particulars i institucionals, així com a les accions formatives i de dinamització de la candidatura.

Un altre de les novetats és la millor adaptació de la pàgina a diferents dispositius electrònics, així com la possibilitat de compartir els continguts a les xarxes socials.
Miquel Àngel Maria ha exposat com la nova candidatura explica la profunda modelació del paisatge per part de les comunitats que van construir els monuments de la prehistòria, de manera que el conjunt del bé candidat, aquests 9 components i els atributs que contenen, són una expressió excel·lent de l’arquitectura ciclòpia tardana i de l’organització del paisatge, producte d’un desenvolupament cultural evolutiu plasmat en el testimoni excepcional, únic i ben conservat de la Cultura Talaiòtica a l’illa de Menorca. “Tot aquest relat, que és la columna vertebral de la candidatura, està molt present en la nova pàgina web, i està directament accessible des del menú “Troba tots els jaciments”, on el mapa que se’ns mostra ens permet, amb un cop d’ull, entendre de quin tipus de bé seriat s’està parlant”, ha afirmat.  
El conseller ha volgut agrair la feina de na Verónica Mullor, que duu la comunicació de Menorca Talaiòtica, i “ha estat el puntal, al costat de SILME, per al redisseny i la reformulació dels continguts”, així com de l’equip del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca, i especialment a en Toni Ferrer, director insular de Patrimoni durant el mandat passat, que va fer una aportació essencial al replantejament de la candidatura, i a en Quim Pons Machado, el tècnic del Servei de Patrimoni “que va agafar el relleu de la feina en el punt en què l’havia deixada en Toni Ferrer”.

Convocatòria d'ajuts per a la investigació, conservació i difusió del Patrimoni Històric

ImatgeEl Butlletí Oficial de les Illes Balears ha fet pública l'aprovació de les bases que regeixen la concessió d’ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca de la convocatòria 2020.

D’aquesta manera, el Departament de Cultura preveu una inversió total de 200.000 euros a través d’una convocatòria que estableix cinc línies d’ajuts:

1. Restauració de béns del patrimoni històric.
2. Intervencions arqueològiques i paleontològiques.
3. Investigacions de tipus històric, arqueològic i paleontològic.
4. Publicacions científiques.
5. Jornades i activitats de difusió.


El termini de presentació de sol·licituds és de 30 dies naturals de l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o del final de l'estat d'alarma.

El Pla Estratègic de Subvencions del Pressupost general de la institució insular per a l'exercici 2020 preveu els següents Objectius generals del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports en l'àmbit del patrimoni històric:

- Aconseguir la declaració de la Cultura Talaiòtica de Menorca com a patrimoni mundial per part de la UNESCO.
- Protegir i salvaguardar el patrimoni històric.
- Conservar i restaurar el patrimoni històric per llegar-lo en les millores condicions a les generacions futures.
- Aprofundir en el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través del foment de la investigació.
- Difondre el coneixement existent sobre el patrimoni històric a través de la realització de publicacions científiques i trobades divulgatives.

I els objectius específics que preveu són donar suport econòmic a les activitats que signifiquin ampliar i millorar el coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric a partir d'intervencions arqueològiques i paleontològiques, investigacions de tipus històric, restauració de béns, difusió i debat, tenint present que ajudin a completar l'expedient de la candidatura Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial.

Cal recordar que el termini previst d'execució d'aquestes accions és pluriennal (anys 2020-2021) i que el termini de justificació dels ajuts concedits a la convocatòria d'ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca de l'any 2019 finalitza el 29 de juny de 2020.

Els imports màxims per sol·licitud i convocatòria seran de:

- Línia 1. Restauracions: 10.000 euros.
- Línia 2. Intervencions: 14.000 euros.
- Línia 3. Investigacions: es concediran fins a cinc ajuts per un import màxim de 5.000 euros cada un.
- Línia 4. Publicacions: 6.000 euros per a publicacions monogràfiques o reculls d'articles i 1.500 euros per articles en revistes científiques.
- Línia 5. Jornades i activitats de difusió: 5.000 euros (es concediran un màxim de quatre ajuts).


Per a més informació podeu consultar l’enllaç:
http://www.cime.es/GesServeis/Gestion.aspx?IDGESTION=990100879

El Departament de Cultura estrena el vídeo ‘Talaiots pels Drets Humans’

ImatgeEl passat dia 11 de gener el Consell Insular de Menorca, en cooperació amb els ajuntaments i diverses entitats de l’illa, va donar suport a l’acció “Torres, talaies i talaiots de la Mediterrània. Un cant pels Drets Humans” amb l’encesa de 28 talaiots.

Un acte que va tenir lloc gràcies a la coordinació i col·laboració de l’Associació Amics del Museu de Menorca. El Departament de Cultura presenta avui un vídeo resum del que va ser una experiència amb un doble objectiu, per un costat, sensibilitzar a la ciutadania del drama que pateixen al Mediterrani les persones que es troben en una situació extrema i es veuen obligades a desplaçar-se per sobreviure; i per l’altre, recrear el que podria haver estat la comunicació visual entre assentaments talaiòtics a la prehistòria, en una època en la qual els moviments de població d’un lloc a l’altre del Mediterrani eren un fet normal.

La peça audiovisual, produïda pel Festival de Cinema de Menorca, es distribueix a través de les diferents xarxes institucionals de la Menorca Talaiòtica i l’Agenda, Menorca illa de Cultura; així com des dels canals del Festival de Cinema de Menorca. El vídeo compta amb tres versions en català, castellà i anglès. La música és un tema original de la menorquina Anna Ferrer. El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, vol agrair a totes les associacions, entitats i voluntaris de l’illa la seva participació en aquesta acció.

Cal recordar que l’encesa es va dur a terme de manera simultània a altres llocs del Mediterrani: Mallorca, Eivissa, Formentera, l’illa de Quios (Grècia) i diversos punts de Marroc, Tunísia i el Líban.