CAT | ESP
LOGO

Projectes


 

Menorca Talaiòtica en 3D: Ancoratge de Calescoves

L’ancoratge de Calescoves està situat a la costa sud de Menorca i va ser parcialment excavat els anys setanta i vuitanta del segle xx per la Universitat Complutense de Madrid, el Museu de Menorca i el Centre d’Investigacions Submarines de Menorca. Els treballs arqueològics van posar al descobert una gran quantitat de restes dels segles iii i ii aC. Es van recuperar restes d’àmfores i ceràmiques fetes a Eivissa, al nord d’Àfrica i del sud de la península italiana.

Els fons marins de la cala encara conserven una gran quantitat de restes arqueològiques, que pateixen una forta pressió per banda de les embarcacions que freqüentment fondegen a la cala. Per aquest motiu el Consell Insular de Menorca va encarregar l’any 2017 als Amics del Museu de Menorca una prospecció sistemàtica del fons de la cala per tal de protegir les restes arqueològiques.

El fruit d’aquest treball va ser la firma d’un conveni de col·laboració entre el Consell Insular i la Generalitat de Catalunya que va permetre la vinguda del vaixell Tetis del CASC a Menorca. L’any 2018 un equip format per arqueòlegs del CASC, del Museu de Menorca i d’Amics del Museu de Menorca van realitzar sondejos arqueològics a diferents punts de la cala.

Menorca Talaiòtica en 3D: Son Catlar

ImatgeModular és un projecte de recerca interdisciplinària que desenvolupa l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d'Alacant i en el qual participen el Centre d'Estudis del Pròxim Orient i l'Antiguitat Tardana (CEPOAT) de la Universitat de Múrcia i el Museu Municipal de Ciutadella de Menorca. Des de 2016 realitza diverses actuacions a Son Catlar i el 2019 va dur a terme la redacció del pla director del jaciment. Per a més informació, consultau la web del projecte: https://web.ua.es/es/modular

Son Catlar és un gran assentament talaiòtic ubicat en una petita elevació a la part occidental de Menorca. La principal característica que presenta és la imponent murada que l’envolta, la més ben conservada de les Balears, amb un recorregut de prop d’1 km. Es va construir devers el segle vi aC, però fou refeta de nou al segle iii aC i va incorporar les novetats tècniques defensives de la Mediterrània antiga.

Actualment coneixem dos accessos al poblat: l’entrada nord i la porta en colze. El primer és un accés directe que, perquè fos protegit, es va obrir a la part més profunda d’un sector còncau de la murada. A l’esquerra, la línia de la murada es disposa en cremallera per generar flancs d’atac. A la dreta, una torre construïda a poca distància de la porta controla l’accés. En passar sota la llinda, hom troba un passadís estret en una ziga-zaga que obligaria els atacants a recórrer aquest passadís en grups reduïts, de manera que quedarien més exposats.

El 2017, fruit de l’excavació arqueològica al poblat, va aparèixer un nou accés: la porta en colze. S’anomena així perquè davant té un parapet que, amb forma de L, camufla l’entrada. A més, es crea un corredor estret flanquejat per una garita o cos de guàrdia, que obliga a fer un gir per entrar, cosa que dificulta el pas.

Les solucions arquitectòniques que presenten ambdós accessos foren ideades i construïdes, sense cap dubte, amb la intenció de defensar el poblat davant setges o atacs amb armament complex (ariets, torres d’assalt o ballistae).


 

Menorca Talaiòtica en 3D: derelicte de Binissafúller

ImatgeLa presència d’un derelicte a l’interior de la cala de Binissafúller és coneguda des dels anys seixanta del segle xx. El jaciment va ser parcialment excavat a mitjan dècada dels setanta per un equip format pel Museu de Menorca, la Universitat Complutense de Madrid i el Centre d’Investigacions Submarines de Menorca.

Aquesta primera intervenció arqueològica va posar al descobert les restes d’una embarcació carregada amb àmfores ibèriques datada al segle iii aC.

Entre els anys 2006 i 2016, amb l’aval científic del Museu de Menorca i el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i del Ministeri d’Educació i Ciència, els Amics del Museu de Menorca van realitzar quatre campanyes d’excavació, que ens han permès avançar en el coneixement del derelicte.

En aquest moment podem dir que la nau va ser construïda amb el sistema de folre primer i presenta les quadernes cosides a les traques, que estan unides entre si per un sistema de llengüetes i mosses. El nòlit del vaixell estava format per àmfores ibèriques de boca plana que contenien vi. Les noves descobertes ceràmiques i l’estudi de l’arquitectura naval ens permeten datar l’embarcació a la primera meitat del segle iv aC.



 

Becatalaiotica

ImatgeBecatalaiotica és un projecte cultural original (des del 2016) de l'Associació Amics del Museu de Menorca, amb l'esperit de donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial entre nous públics.

Cinc estudiants d'entre 16 i 25 anys creen un esdeveniment de caràcter lliure a un jaciment arqueològic. Qualsevol camp de coneixement o mètode d'expressió és vàlid mentre atorgui el seu just lloc al coneixement científic.

El públic assistent a l’esdeveniment és crucial perquè s'encarrega de valorar l'originalitat, el contingut i la capacitat de suggestió de les diferents propostes. La proposta del participant més ben valorada rep una beca d'estudis de 2.000 €.

alt text

Menorca Talaiòtica en 3D: Projecte de recerca a l'hipogeu de sa Mola

ImatgeAmb motiu de la preparació de l'exposició «Joan Flaquer i l'enigma dels 400 vasos», l'equip d'arqueòlegs del Museu de Menorca inicià el projecte de recerca a l'hipogeu de sa Mola. L’objectiu era resoldre un dels problemes científics de fa més de cent anys a partir de l'excavació i reinterpretació del jaciment arqueològic amb els sistemes de registre i metodologia actuals.
La documentació sobre l’hipogeu 6 a la necròpolis de sa Mola, excavada per Joan Flaquer i Vives Escudero el 1915-1916, així com una col·lecció de vasos prehistòrics de la col·lecció Flaquer provinents d’un dipòsit localitzat davant la cova, van ser el punt de partida del projecte de documentació 3D i de sondeig arqueològic davant l’hipogeu.
 






El sondeig va permetre identificar l’excavació d’època realitzada per Joan Flaquer i Vives Escudero. A més, en un sector del sondeig on l’estratigrafia es conservava intacta es va poder obtenir el registre arqueològic complet del lloc del dipòsit arqueològic d’on Flaquer hauria extret els vasos localitzats a la seva col·lecció. Així, per sota d’uns nivells arqueològics formats per abocaments d’enterraments en calç, desplaçats de l’interior de la cova, es localitzà una unitat estratigràfica amb una deposició primària de més de 50 vasos entrelligats en calç juntament amb restes d’ossos de fauna. El conjunt s'ha datat entre els segles iii-ii aC. Tot aquest conjunt de vasos s’hauria de relacionar amb un acte ritual de comensalia i de presentació d'ofrenes en honor als difunts enterrats a l’hipogeu.

Si voleu ampliar informació sobre sa Mola i la col·lecció Flaquer, podeu fer la visita virtual a l’exposició sobre Joan Flaquer o consultar l'apartat d'investigació de la pàgina del Museu de Menorca on s'anirà actualitzant la informació.


 

Menorca Talaiòtica en 3D: Cova des Càrritx i Cova des Mussol

ImatgeUn dels usos de les noves tecnologies aplicades al patrimoni és el d’apropar l’arqueologia a la ciutadania visualitzant i manipulant virtualment tant objectes com jaciments sencers. Alguns dels jaciments i objectes de major interès del patrimoni de Menorca ja es poden veure en 3D des de ca nostra utilitzant l’ordinador o el mòbil.

L'arqueòleg i especialista en documentació 3D i virtualització del patrimoni Bruno Parés s’ha encarregat de fer-ho. L’expert ha treballat des de 2016 en diversos jaciments de Menorca aplicant els seus coneixements en fotogrametria i documentació terrestre i subaquàtica. Parés ha format part, entre altres, dels equips d’investigació que han excavat el jaciment de la cova de sa Mola o els derelictes de Binissafúller i Calescoves. 
El Consell Insular de Menorca li ha encomanat la realització dels audiovisuals dels objectes i jaciments arqueològics que trobareu en aquest web.

Bruno Parés també ha documentat algunes de les peces més emblemàtiques i fràgils de les coves des Càrritx i es Mussol. A més, aquests objectes s’han reproduït en impressió 3D per poder-ne tenir una rèplica física als gabinets de didàctica del Museu de Menorca i del Museu Municipal de Ciutadella.


Talla Antropomorfa - Cova des Mussol
Aquesta talla forma part d’un conjunt de peces de fusta i petits recipients ceràmics localitzats a l’interior de la sala 3c de la Cova des Mussol. Talla sobre fusta d’ullastre o olivera que reprodueix cap, cara i coll d’un home. Presenta trets anatòmics força realistes entre els que destaquen els arcs supraciliars, la mandíbula i els llavis entreoberts. L’individu va ser representat amb una lleugera extensió del coll de manera que sembla mirar cap amunt.
Està ben acabada i presenta pràcticament tota la seva superfície polida i per aconseguir l’alt grau de detall dels caràcters físics va ser necessari alternar el polit i el tallat. L’estat de conservació és prou bo, tot i que s’ha perdut l’orella dreta i l’extrem del nas, dos trencs recorren el que queda del nas i l’orella i la galta esquerres presenten forats d’insectes.


 


Talla Antropomorfa - Cova des Mussol MENORCA by Bruno Parés on Sketchfab

Talla Zooantropomorfa - Cova des Mussol 
Aquesta talla forma part d’un conjunt de peces de fusta i petits recipients ceràmics localitzats a l’interior de la sala 3c de la Cova des Mussol. La cova es troba a un penya-segat de Cala Be, a la zona de Punta Nati (Ciutadella). L’accés a la mateixa és difícil i perillós tant per mar com per terra.
Tallada sobre fusta d’ullastre o olivera, reprodueix el cap, cara i coll d’un ésser amb característiques humanes i animals. La cara podria ser humana però presenta dues banyes a la part alta del cap. Els ulls estan formats per dues incisions obliqües i la boca per una d’horitzontal. No li feren orelles i el mentó és estret però prominent. Aquestes característiques li confereixen una expressió severa i altiva. Va ser tallada a partir d’un tronc o branca principal que es bifurcava en dos eixos de creixement. En el moment de la troballa presentava dos trencs que van ser reparats al laboratori i s’observen abundants forats d’insectes.

 

Projecte IES Cap de Llevant: Viatgem en el temps a la Menorca Talaiòtica

ImatgeProjecte de Realitat Augmentada fet per alumnes de primer cicle d'ESO de l’Institut d’Educació Secundària Cap de Llevant, de Maó durant el curs 2018-2019 

La feina ha consistit en un estudi dels aspectes més rellevants d’aquests cultura: societat, elements arquitectònics (talaiots, taules, cases,...), vida quotidiana (cuina, tractament de malalties, enterraments,...). També s’han estudiat figures destacades de la investigació de la prehistòria de Menorca, com na Margaret Murray o n’Emile Cartailhac. Per tirar endavant aquesta feina s’ha comptat amb l’assessorament d’una arqueòloga de l’illa.

Aquests vídeos són de curta durada (uns 2 min) i s’han gravat directament als jaciments arqueològics amb equips domèstics. S’ha de tenir en compte que, com a part del treball de curs, el guió, disseny, gravació i edició dels vídeos ha estat realitzat íntegrament pels estudiants.

Aquest projecte ha estat dissenyat i desenvolupat comptant sempre amb la inestimable col·laboració del Consell Insular de Menorca que impulsa la candidatura de la
Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la UNESCO. A continuació es poden veure els treballs realitzats: 




 
 
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS