La campanya arqueològica d’aquest estiu al jaciment de Torre d’en Galmés ha permès documentar un gran habitatge andalusí dels segles XII i XIII en un estat de conservació excepcional, una troballa que consolida el jaciment com un dels principals referents per a l’estudi de l’arquitectura domèstica rural de l’època islàmica a les Illes Balears.
La intervenció s’emmarca dins el
Menorca Archaeological Project (MAP), un projecte internacional de recerca dirigit per Amalia Pérez-Juez (Boston University) i Alexander J. Smith (SUNY Brockport), que compta amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca, ASOR (The American Society of Overseas Research) i el projecte europeu MEDGREENREV, finançat pel programa ERC Synergy Grant 2022, així com diverses institucions nacionals i internacionals. El projecte també rep el suport de l’Ajuntament d’Alaior, l’IES Josep Miquel Guàrdia i l’Associació de Voluntaris de Camins i Jaciments.
El resultat de les excavacions s’ha presentat aquest dimecres, 15 de juliol, a càrrec dels responsables del projecte, a més del conseller de Cultura, Joventut, Educació i Esports de Menorca, Joan Pons, i del regidor d'Hisenda, Contractació, Educació, Subvencions i Ajuts d'Altres Administracions, Atenció a la Ciutadania i Transparència de l'Ajuntament d'Alaior, Nando Orfila.
Els treballs d’excavació han permès continuar estudiant una gran casa organitzada al voltant d’un ampli pati central, d’acord amb el model característic de les explotacions rurals d’al-Andalus. L’excel·lent nivell de conservació de l’edifici ha fet possible documentar amb gran detall la distribució dels espais i les tècniques constructives emprades pels seus habitants.
L’habitatge conserva diferents estances destinades a usos específics, com ara sales d’estar, cuines o espais d’emmagatzematge. Entre les troballes més destacades hi ha paviments originals, murs amb els enlluïts de cal encara conservats i els derruïments complets de la coberta, amb milers de fragments de teules ceràmiques que permeten reconstruir amb precisió l’aspecte original de la casa i dels seus espais interiors.
La campanya també ha recuperat un important conjunt de materials arqueològics, entre els quals destaquen recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge, la cuina i el servei de taula, així com objectes metàl·lics relacionats amb activitats quotidianes com el filat de la llana i altres fibres. Entre les peces localitzades també sobresurt una ferradura metàl·lica que probablement formava part d’un bagul o caixa de fusta. Aquest conjunt permet aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana dels darrers habitants andalusins de Torre d’en Galmés.
Les investigacions desenvolupades pel MAP estan posant de manifest que Torre d’en Galmés no només va ser un gran assentament talaiòtic, sinó que va continuar essent un espai de gran rellevància durant l’Edat Mitjana. Sobre les antigues estructures prehistòriques es va desenvolupar una pròspera alqueria andalusina, els habitants de la qual van reutilitzar les construccions existents i les van adaptar a noves necessitats sense eliminar el llegat de les comunitats anteriors.
Aquesta continuïtat d’ocupació, que s’estén al llarg de més de dos mil anys, converteix Torre d’en Galmés en un jaciment excepcional per estudiar l’evolució d’un mateix paisatge habitat des de la prehistòria fins al final de l’època medieval.
La recerca incorpora també algunes de les metodologies arqueològiques més avançades, com estudis de micromorfologia, geoarqueologia, arqueobotànica, arqueozoologia, anàlisi de carbons i fitòlits, així com documentació tridimensional i fotogrametria digital, que permeten reconstruir amb gran precisió tant els processos constructius com els usos dels diferents espais excavats.
Durant els pròxims mesos continuaran els treballs de laboratori i l’estudi dels materials recuperats. Els resultats contribuiran a futures publicacions científiques i serviran per avançar en la reconstrucció virtual de l’alqueria andalusina i en el coneixement de l’evolució històrica de Torre d’en Galmés.